Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Genealogia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Genealogia. Mostrar tots els missatges

11 de juliol del 2026

Sant Cristòfol, a Selma


Per Sant Cristòfol suposo que a Selma devia ser festa major i, coincidint-hi, hi hem anat a peu des del Pla de Manlleu. Selma, actualment del tot abandonat, es resisteix a morir i està empeltat de vida pertot arreu. I, en el meu cas, de la vida que ens arriba per les arrels. Selma és també un dels pobles d’on procedeixen els meus ancestres. D’aquí procedeix una branca de la meva família que ja ningú no recordava i que he rescatat a partir de documentació d’arxiu.


Al terme de Selma hi van viure en Baltasar i la Margarida, nascuts a principis del segle XVII. En Baltasar hi va néixer i hi va morir, a la casa d’en Poch, de la quadra de Lloret. La seva filla, Paula Poch, va ser la darrera avantpassada directa que va néixer a Selma. En va marxar perquè el 30 de gener de 1656 es va casar amb l’Andreu Guivernau, a Marmellar. La seva filla, Caterina Guivernau Poch, es va casar amb en Pere Boada l’any 1678. Els Boada, en aquella època, encara no vivien a Nulles, sinó al Pedrós (actualment, Vilabella).

* Si teniu més informació sobre els Poch de Selma o els Guivernau de Marmellar, em podeu escriure. 

Text i fotografies: Eduard Boada, 10 de juliol de 2025

29 d’octubre del 2025

Josep Aragonès i Guasch, mecànic

Josep de la Malena

Josep Aragonès i Guasch va ser un reconegut mecànic de Mont-roig, on va néixer l'11 d'agost de 1913. També anomenat Josep de la Malena, era fill de Magdalena Guasch Borràs i de Joan Aragonès Aragonès, de l’Hostal de la Malena, nom pel qual era més coneguda la Fonda la Mont-rogenca, que va ser un dels centres neuràlgics del poble. Nasqué al domicili familiar de l'Hostal de la Malena (actual av. de Reus, 14, on avui hi ha Correus). A excepció de la seva germana Maria, que va tenir una botiga de vetes i fils a Mont-roig i que marxà a viure a Barcelona, els seus germans Jaume, Joan i Anton es van dedicar al món del transport i els vehicles. De fet el seu pare Joan, també s’havia dedicat al transport, amb la línia de cotxes a cavall de Mont-roig a Reus.
 
Va pertànyer a la UGT amb el número de carnet 66 expedit el 9 d'abril de 1936.

Va ingressar a l'exèrcit republicà el 24 de juliol de 1936, amb 22 anys, servint al Parc Samà de Cambrils, on hi havia el Segon Regiment d'Infanteria de la 3a Divisió de l’Exèrcit Popular de Catalunya. El 22 de novembre de 1936 s'incorpora com a xòfer-mecànic al grup "Motors humans" del Parc mòbil D de la Columna Sud-Ebre (Columna Ortiz núm. 2-Jubert), que duia el nom d'Antoni Ortiz Ramírez (1907-1996) i de Lluís Jubert Salieti (1900-1936). Va ser una columna vinculada a la CNT-FAI en la qual hi van participar efectius de diversa procedència política. Segons fonts orals que no he pogut contrastar va ser xòfer d'un alt comandament republicà.
 
Acabada la guerra fou detingut i probablement fou empresonat a Lleida.

Durant la postguerra va ensenyar l’ofici de mecànic a diversos aprenents, com Josep M. Pellicer, Josep M. Duch i Josep M. Sabater, tots tres mecànics de Mont-roig. Va combinar la feina amb serveis de taxi i de transport. Va tenir taller al carrer Indústria 21 (cantonada amb l'antic carrer Colom). D’adult visqué a l'avinguda de Reus 5, on hi restà domiciliat fins al moment de la mort, tot i que a finals dels 60 també visqué a ca la Carmeta Granota, pensió del carrer d'Amunt.

No es va casar. Com a aficions, cal dir que va ser un apassionat de la lectura i del menjar, especialment del formatge. Era una persona afable i amb un important sentit de l'humor. Molts cops, mentre donava la mà als seus nebots, amb un dit els hi feia un moviment circular al palmell. A l'estiu, després de sopar, li agradava anar a prendre cafè i fer-la petar al camp de futbol, a tocar de l'avinguda de Reus. Els diumenges que anava amb la família a la partida de La Plana se'ls enduia amb el cotxe a Cambrils i feien un gelat al bar dels Gatell, que va precedir el conegut restaurant.

Va morir a Mont-roig el 16 de gener de 1969, a les 11 del matí, amb 55 anys i sense descendència directa degut a un edema agut de pulmó i insuficiència cardíaca. Està enterrat al nínxol 141-A del cementiri de Mont-roig.

Nota: Si teniu més informació sobre el Joan de la Malena, contacteu amb mi per tal de poder ampliar aquesta nota.

El Josep de la Malena, quan era petit

Tampó de cautxú en un Atles de 1939.

El Josep Aragonès Guasch quan era jove (dreta).


Fitxa de Josep Aragonès Guasch 

Nínxol al cementiri de Mont-roig, fotografiat el 2025

Crèdits de les fotografies: La foto principal és de l'arxiu d'Amparo González Aragonès, i les restants de l'arxiu d'Eduard Boada i Aragonès. La fitxa procedeix de PARES.

Enllaços: 


17 de juliol del 2024

Miquel Pascual Castellnou

Miquel Pascual Castellnou. Foto: Arxiu de Cal Salis

Miquel Pascual Castellnou
fou un mont-rogenc que morí el 1938 a la Batalla de l'Ebre. Nasqué a Mont-roig del Camp ja encetat el segle XX, a Cal Pataquer, al carrer anomenat actualment Francesc Riba i Mestre. Fill de Josep Pascual Maseras (Mont-roig, 1873-1946) i de Virgínia Castellnou Ferrando (Mont-roig, 1878-1959), fou el petit de cinc germans: Josep (Pepito), Victòria, Teresa (Teresina) i Amada.

Miquel Pascual Castellnou fou cridat a files de ben jove i destinat a defensar les posicions republicanes a la Batalla de l'Ebre (1938), on va perdre la vida, sense que a dia d'avui se n'hagi pogut recuperar el cos. El 7 de febrer de 2022 va ser donat d'alta al Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya, amb el número d'expedient 6.267.

El 20 de novembre de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya l'homenatjà, inscrivint el seu nom al Memorial de les Camposines, a la Fatarella.

Una mostra de l'ADN d'un nebot de Miquel Pascual Castellnou s'ha incorporat la Base de dades per a ordenar i classificar els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista, del Programa d'identificació genètica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Qualsevol idea per donar a conèixer aquest cas de persona desapareguda a la Batalla de l’Ebre o informació per tal de completar el seu perfil biogràfic serà benvinguda.

Familiars de Miquel Pascual Castellnou desplaçats al Memorial de les Camposines el 2022. Foto: Arxiu Eduard Boada

Enllaços:

 
La Consellera Gemma Ubasart, en l'acte on es va inscriure 
Miquel Pascual Castellnou al Memorial de les Camposines, 
20 de novembre de 2022. Video: Eduard Boada
 
El Govern de la Generalitat inscriví el nom de Miquel Pascual Castellnou al Memorial de les Camposines, de la Fatarella, el 20 de novembre de 2022. Foto: Eduard Boada.

Moment de l'Acte de record als morts i desapareguts de la Batalla de l'Ebre, on s'homenatjà Miquel Pascual Castellnou, al Memorial de les Camposines de la Fatarella, el 20 de novembre de 2022. Foto: Eduard Boada


Nota: Si teniu més informació sobre el Miquel Pascual Castellnou, contacteu amb mi per tal de poder ampliar aquesta nota.