Per Sant Cristòfol suposo que a Selma devia ser festa major i, coincidint-hi, hi hem anat a peu des del Pla de Manlleu. Selma, actualment del tot abandonat, es resisteix a morir i està empeltat de vida pertot arreu. I, en el meu cas, de la vida que ens arriba per les arrels. Selma és també un dels pobles d’on procedeixen els meus ancestres. D’aquí procedeix una branca de la meva família que ja ningú no recordava i que he rescatat a partir de documentació d’arxiu.
Al terme de Selma hi van viure en Baltasar i la Margarida, nascuts a principis del segle XVII. En Baltasar hi va néixer i hi va morir, a la casa d’en Poch, de la quadra de Lloret. La seva filla, Paula Poch, va ser la darrera avantpassada directa que va néixer a Selma. En va marxar perquè el 30 de gener de 1656 es va casar amb l’Andreu Guivernau, a Marmellar. La seva filla, Caterina Guivernau Poch, es va casar amb en Pere Boada l’any 1678. Els Boada, en aquella època, encara no vivien a Nulles, sinó al Pedrós (actualment, Vilabella).
* Si teniu més informació sobre els Poch de Selma o els Guivernau de Marmellar, em podeu escriure.
Text i fotografies: E.B., 10 de juliol de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada