Un servidor a les escales del Teatre Romà de Catània. |
El meu punt de referència a Catània: la via Etnea. Sembla que t'hagi de
dur a l'infinit. Allí em dirigia amb l'Alibus, que per quatre euros t'acosta de
l'aeroport a la ciutat. Quan viatges sol et pots permetre algunes llicències.
Salto en sec del bus! He vist una Feltrinelli, i feia temps que no m'hi perdia
en una d'aquestes llibreries. M'hi estic l'estona justa per fer un primer filtratge
i endur-me un parell de llibres sobre la ciutat, la guia literària de Massimo Schilirò i una guia turística d'aquelles que et vas trobant per tot arreu. Ja
tornaré. I és que sense saber-ho havia baixat a ben aprop de l'hotel on
m'hostatjaria, el San Max de la via Etnea 329. Crec que si no hagués sigut per
la llibreria m'hagués passat segur de fermata.
Les llibreries sempre et salven.
La via Etnea. |
La via Etnea arrenca de la piazza del Duomo, on un simpàtic elefant de
lava negra amb ullals blancs sembla condemnat a suportar el pes d'un obelisc
egipci procedent del circ romà. Li diuen
el liotru, i el vaig conèixer en la
pitjor hora: la del sol solet. Elefant i obelisc s'integren en una font –la
fontana dell'Elefante– que simbolitza els dos rius de Catània. Més enllà d'evocar
la derrota del rei Pir, l'elefant avui és testimoni dels centenars de persones
que cada dia s'hi asseuen per esperar algú o senzillament reüllar la plaça o guaitar
el mòbil. L'elefant és el símbol de Catània, el trobem a l'escut del municipi i
dels seus principals equips de futbol.
Potser el personatge més peculiar amb qui vaig topar a la via Etnea és
en Marco, un barbut mig sicilià mig danès que viu en un casalot ocupat. És un
habitual de la via Etnea, per on treu a pasturar cabres, gossos o porcs. No en
té prou amb el jardí de casa i els catanesos ho saben, ja que sembla que ni
s'hi fixen quan el veuen pel carrer amb la
seva particular corrua d'animals.
A tocar de l'Etnea hi ha una de les tres llibreries de Catania Libri,
la del viale Regina Margherita. Si la Feltrinelli és com un gegant, Catania
Libri és de la teva mida, una llibreria com les de sempre. Vaig sortir-ne amb I Malavoglia de Giovanni Verga sota el
braç. Giovanni Verga és un dels escriptors cabdals de Sicília, en català l'ha
traduït Miquel Llor. L'endemà vaig visitar la seva casa, i també la del gran
compositor d'òpera Vincenzo Bellini, a qui també se li ha aixecat un monument
en una de les places que travessa la via Etnea. He xalat visitant aquestes
cases, són una manera tant diferent d'apropar-se a la segona ciutat de
Sicília... Però tornem a la llibreria del
viale Regina Margherita: el que no m'esperava és que m'hi coneguessin! Resulta
que amb la llibretera hi havia estat parlant la nit abans a la festa que
organitzava el Partito Democratico als jardins de la Villa Bellini, també a la via Etnea. Vam aprofitar per tornar
a incidir en les nostres diferències amb el partit de Matteo Renzi, que al
setembre visitaria Catania i que després se la fotria –i forta– en el
referèndum constitucional. Sicília va ser un dels llocs on més gent va votar no,
amb més d'un 70 per cent de vots en contra de reformar la constitució i –entre
d'altres coses– recentralitzar l'estat eliminant les províncies. L'Italia che dice Sì va fer aigües,
especialment per la perifèria i Renzi va plegar. Povera patria, que canta Franco Battiato.
Moment de l'assaig de Franco Battiato a Viagrande, abans del concert.
Moment de l'assaig de Franco Battiato a Viagrande, abans del concert.
Amb temps li havia preguntat a Francesco Leonardi –l'alcalde de
Viagrande– quina seria la millor hora per agafar posicions i veure bé il maestro Battiato. Em va dir que les
quatre de la tarda, i allí estava jo, al davant, gaudint dels assajos, de la gent i del
concert. Però aquesta ja és una altra història. Em va costar més de dues hores
tornar a la via Etnea, deurien ser les dues de la matinada. Per sort meva, a aquella
hora a Catània no vaig tenir problemes d'aparcament.
Un lettore catalano di "Catania di carta". Eduard Boada i Aragonès: La via Etnea https://t.co/iGoFtc5YMn— Massimo Schilirò (@massimoschiliro) 21 de juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada