Podeu llegir l'article Kenya, Xina i Venècia en aquest enllaç.
Una de les coses que m’ha cridat l’atenció de les participacions a
nivell estatal a la Biennal de Venècia és la nodrida representació
d’artistes d’origen xinès al pavelló de Kenya, comissariat i curat per
italians. Així pel broc gros, i salvant evidents distàncies, m’ha
recordat aquella Expo 92 de Sevilla on el Ball de Diables de Tarragona
hi va acudir a representar Múrcia.
Kenya és un dels estats africans que primer va establir vincles amb
la Xina moderna. De fet Xina va ser el quart estat en obrir-hi
ambaixada, només un parell de dies després de la independència. Corria
l’any 1963, i des d’aquell moment les relacions de tot tipus no han
parat de créixer, especialment a partir del 2010. El ministeri d’afers
exteriors xinès parla clarament d’una relació d’amistat i cooperació de
“benefici mutu”. Un benefici que, com en d’altres països africans, es
basa sobretot en l’intercanvi d’infrastructures per matèries primeres… i
com hem vist, en la utilització del pavelló nacional kenyà a la Biennal
de Venècia, per a promocionar set artistes xinesos.
Kenya és un país amb un interessant panorama pel que fa a l’art
contemporani, que només es veu reflectit al pavelló, per un parell
d’artistes kenyans, Kivuthi Mbuno i Wangombe Wachira, a més d’un
d’italià que hi resideix, Armando Tanzini. La resta són “rellogats”. De
fet, hi ha d’altres pavellons que conviden artistes estrangers. Posant
un exemple de casa nostra, Andorra ha fitxat per al seu pavelló
l’artista d’origen cubà Javier Balmaseda, que hi exposa un ramat de
cavalls dissecats amb les potes mutilades. El que passa al pavelló de
Kenya també passa a casa nostra, i l’àmbit local no n’és excepció. Tots
podem enumerar exemples de persones del món de la cultura que són
constantment oblidades, quan no menystingudes, per l’administració i els
principals mitjans de comunicació. Això sí, són persones que no han
notat tant la crisi, ja que mai han viscut de subvencions públiques, i
continuen creant com si res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada