Durant la segona quinzena de març de 1801
finalitzà l'obra de la font adossada a l'Església Vella de Mont-roig, tot i que el 17 de
setembre de 1800 ja hi rajava aigua. Es culminava així una important obra de
reestructuració de l'abastament d'aigua al municipi, que es va haver de fer ja
que al final del segle XVIII hi van haver problemes de subministrament dins el
nucli antic arran de l'afonament d'una rasa.
Cal dir que aquesta no ha estat l'única
intervenció sobre la font. De fet l'arribada de l'aigua corrent a les llars de
la població va fer que la funcionalitat de la font canviés i es va dur a terme
una intervenció a la font. Avui encara hi ha persones que en guarden memòria. L'aigua, que va deixar de rajar dia i nit, va aturar
també el seu periple cap a l'abeurador i d'allí a l'hort de l'Abadia, en
aquesta zona tant autèntica de Mont-roig que és l'Horta.
Foto: Ressò |
En tot cas, aquesta font emblemàtica ha
perviscut fins al nostres dies, a diferència d'altres fonts velles de
Mont-roig, que van ser destruïdes i canviades per fonts de nova fàbrica.
L'Ajuntament de Mont-roig prossegueix tirant endavant la necessària rehabilitació del Nucli Antic, amb llums i ombres. Em refereixo a la rocambolesca història de com van
acabar part de les restes humanes i materials de l'antic cementiri, o amb com
es va gestionar inicialment el tema del refugi de la guerra civil. I encara que
siguin figues d'un altre paner, cal tenir present que no fa pas tant hem estat
testimonis de la destrucció de les imatges de les ermites del Peiró i de Sant
Ramon de Penyafort, sense que s'hagin aclarit els fets.
Ara li ha
tocat el torn a la font de la plaça Joan Miró, datada el
1801. El POUM n'estableix la protecció, una protecció que depèn del
màxim ens local, ja que l'Església Vella és BCIL. Així, l'Ajuntament de Mont-roig n'ha encarregat la restauració. Hi han intervingut, no sense certa polèmica ciutadana, l'empresa
municipal Nostraigua i l'empresa
Rècop. Segons el meu parer, aquesta intervenció agressiva ha
desvirtuat l'encant de la font. És la conseqüència d'uns criteris desafortunats
que han
conduït a materialitzar una restauració integral de la font, quan en la comissió
de seguiment del Pla de Rehabilitació del Nucli Antic del 13 de març de 2014 es
va dir que "la font de la plaça Joan Miró potser no podrà restaurar-se i
que potser només podrà netejar-se, pendent de les consideracions tècniques de
l'empresa que ho ha de fer, i dels criteris sanitaris establerts per la companyia
municipal Nostraigua" (veure l'acta).
Aquesta restauració s'hagués pogut
fer de manera que el monument continués reflectint el pas del temps, sense deixar de netejar-lo i consolidar-lo, tractant-ne els fongs i restablint la conducció de l'aigua des de l'interior de l'Església Vella. Vaja, amb una
afectació més respectuosa envers la superfície lítica. Sense que la pedra hagués perdut
l'encant que li dóna el desgast. Fixeu-vos, si visiteu
la font, en la reconstrucció de les cares. A partir d'aquí valoreu.
El POUM de Mont-roig és molt explícit sobre com s'han de fer les restauracions. Entre d'altres coses deixa clar que "cal respectar les pàtines del temps que no siguin perjudicials pel monument", fet que no s'ha fet en aquesta font.
El POUM de Mont-roig és molt explícit sobre com s'han de fer les restauracions. Entre d'altres coses deixa clar que "cal respectar les pàtines del temps que no siguin perjudicials pel monument", fet que no s'ha fet en aquesta font.
Penso que cada
cop és més necessari que des de l'ajuntament es faci una reflexió a fons. Al
meu entendre l'ens local hauria de ser valent i com a mínim prendre la iniciativa de crear una comissió assessora per a temes de patrimoni, tradicions i història local, amb
persones qualificades i que fos funcional. Potser ens estalviaríem sorpreses, com ara la destrucció
d'un important element dels nius d'ametralladores de la Pixerota en
instal·lar-hi una font o que, per tancar amb un exemple curiós, es torni a
qualificar l'ermita de la Mare de Déu de la Roca d'antic castell feudal del
segle XII. Això darrer ja va succeir l'any 2007 arran de la ruta cultural
"Un passeig per la història" (la de les plaques de metacrilat). Ara aquest castell feudal reviscola via perfils institucionals de Twitter. I no, l'ermita no va ser un castell feudal durant el segle XII.
Enllaços relacionats:Restaurada la font de la plaça Joan Miró (Ressò)
Polèmica per la restauració de la font de la plaça Joan Miró de Mont-roig (Costa Diari)
Un malentès crea polèmica per la font de a plaça Joan Miró de Mont-roig (Diari de Tarragona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada