Pregó d’inauguració de la CXXXII Fira de Mont-roig del Camp

Parc de Maria Martori, 2 d'agost de 2013. Foto: Josep M. Munté

D’alguna manera, les antigues torres de guaita, encara dempeus són un testimoni mut de com salvar la barrera que la distància aporta a la comunicació, una comunicació que a voltes calia que fos el més instantània possible per tal d’advertir els nostres avantpassats de perills. Les ràtzies dels pirates a la costa en són un exemple.

La necessitat de comunicar-se és humana, per tant és la mateixa en aquella època de les torres de guaita que avui. I avui, els pirates ja no venen de l’altre costat del mediterrani per rosegar la costa.

Les formes de comunicar-se poden canviar i els canals també. Enguany la Fira gira al voltant de les xarxes socials, i les xarxes socials són una eina que ha revolucionat la comunicació. Però de tot això us en parlaré diumenge al vespre, vindreu?

Mai les nostres platges, havien acollit tantes persones procedents d’arreu.  Amb les xarxes socials cadascuna d’aquestes persones és una finestra oberta per a donar a conèixer Mont-roig al món, igual que ho som nosaltres.

Volia donar les gràcies a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, i en especial al Sr. Ferran Pellicer i al Sr. Toni Vernet, per haver-me convidat a inaugurar la Fira. Creieu-me que em fa molta il·lusió. Em convideu com a historiador que sóc, i això m’honora i m’omple de responsabilitat.

Quan m’ho vau comunicar de seguida vaig pensar que d’altres persones s’ho mereixen més, i també en algunes de les persones que em van recolzar en les primeres passes que vaig fer com a historiador local de Mont-roig, i que avui ja no són entre nosaltres. Per això vull dedicar un record a la Magdalena Serra, al Joan Ivern i a la Maria Boronat, la Maria de l’Àngel, que molts recordareu per la xocolata cuita que feia a l’ermita. N’estic segur que des d’allà dalt, amb tants i tants mont-rogencs, dibuixen una rialla quan pensen en Mont-roig, quan pensen en i amb nosaltres.

Com a tal, la nostra Fira enceta la seva 132ena edició. La Fira es consolida generació rere generació. L’estiu és aquí i la Fira ens ho recorda, ens recorda que és temps de fer fonedo i de xalar.

Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres uns flaixos personals de les meves primeres fires, de quan jo ben bé ni tocava de peus a terra... Els preparatius al magatzem de Cal Jordi, al carrer de la Indústria; i al mateix carrer uns pallassos que van utilitzar de camerino Cal Jaume Recader, deixant-me la imatge del carablanca gravada en la memòria. Però sobretot un parell de coses... el concert dels Tequila a l’Olla del Pere Entero, al que vaig assistir des de darrere l’escenari, en un galliner, amb la meva àvia Conxita i la Maria Paula. Imagineu-vos un marrec amb dues senyores grans escoltant els Tequila, tots tres asseguts darrere les finestres d’un galliner! També recordo com des del terrat de casa, pujat a sobre d’un banc de fusta que va havia construït el meu avi Jaume veia els espectacles de les escoles, quan la Fira es feia a les escoles. Recordeu a la Lita Claver? “La maña”, li deien.

Amb Antoni Vernet i Ferran Pellicer. Foto: Esther Bargalló

Bé, cada escú de nosaltres fem experiència del que vivim. Això avui ho podem compartir amb el món a cop de tecla. Com a historiador moltes vegades em pregunto com es podrà recuperar aquesta informació en un futur. Si les cartes i postals que Joan Miró va escriure des de Mont-roig haguessin estat correus electrònics, o piulades. Avui en tindríem constància? Ho sento, sóc un apassionat del paper, però també de les xarxes socials. I creieu-me, fan bona parella.

Per acabar, deixeu-me dir que som a les portes de la celebració del Tricentenari. Si, el 2014 farà 300 anys de la derrota de 1714, es diu ràpid... Per això la cadena humana de la Via Catalana creurà mig país i el terme de Mont-roig el proper 11 de setembre. En tot cas, arriba el 2014 i a Mont-roig caldrà fer memòria en clau de Països Catalans però també en clau local, ja que farà tres-cents anys que dues companyies de l’exèrcit borbònic van cremar els portals i enderrocar alguns panys de la muralla de Mont-roig.

´

I posats a parlar d’efemèrides. Estem al 2013 i enguany fa cent anys de la mort d’un mont-rogenc de bandera. Fa cent anys que ens va deixar el pedagog i polític republicà Agustí Sardà. Mont-roig li ha fet justícia recuperant la nomenclatura del carrer que porta el seu nom, i també posant el seu nom a la casa de cultura, a les antigues escoles per les que tant va batallar. Ara caldria reivindicar portes enfora la figura d’Agustí Sardà, per molts, aquest gran desconegut. I per això la recerca històrica encara és imprescindible.

Ara si, gràcies i...

Visca Mont-roig!