27 de desembre de 2016

Octavio García, el poder de la baldufa

Octavio García a Tarragona. Foto: Eduard Boada
L’Octavio García quan treballa vesteix una camisa blanca amb les banderes mexicana i espanyola. Estrany? Això vol dir que ha guanyat un parell dels campionats estatals de baldufa que organitza “Trompos Cometa”. Aquest acròbata de la baldufa s’alçà amb la victòria després de fer coses espectaculars, com mantenir la baldufa durant més temps que ningú girant sobre la seva corda. El campionat mexicà de baldufa del 2008 va ser la culminació de tota una historia apassionada per aquest petit joguet tradicional, ja que és a Mèxic on la baldufa –que allí anomenen “trompo”– gaudeix d’una salut de ferro. El darrer campió mexicà ha estat en Gustavo Castro, ens comenta l’Octavio després d’haver realitzat una exhibició de baldufa acrobàtica a l’Escola Saavedra de Tarragona que ha deixat bocabadat a més d’un.

Algú, fa quatre mil anys ja jugava amb baldufes prop del riu Èufrates, també del Nil –si més no així ho ha documentat l’arqueologia– i avui a Mèxic la baldufa continua aixecant passions: “A Mèxic la baldufa és massa popular”, afirma l’Octavio. Ens explica que a Mèxic quan ell era petit “també s’hi feien tornejos com els que s’estan fent ara pels xiquets, i així és com vaig anar creixent amb aquest joguet... un va coneixent persones, es creen associacions de baldufa i sense adonar-se’n ja hi està molt involucrat”.

L’Octavio García va realitzar estudis superiors, és tècnic en informàtica, però des dels divuit anys sempre ha treballat amb les baldufes, convertint-se en un jugador professional. Durant sis mesos a l’any es dedica a divulgar aquest joc per Europa buscant adeptes per a la causa de la baldufa. A casa nostra ha fet demostracions a Barcelona, València i ara a Tarragona, però també ha visitat altres ciutats europees com Frankfurt, Budapest, Madrid o Bratislava. Ha aconseguit l’objectiu que es marca, que no és altre que fer reviure aquest joc tradicional. I ho fa des de la renovació, transitant sovint la subtil frontera entre el joc i l’espectacle, i utilitzant modernes baldufes de plàstic, molt més lleugeres que les tradicionals de fusta.


No sabem que deu pensar mentre fa les demostracions de baldufa però la seva cara denota una estranya barreja de calma i força. I és que fer bategar la baldufa amb giravolts dignes de dervixos que la condueixen a volar cap al cel no deu ser gens senzill. D’una cosa n’estem segurs, i és que haurà transmès a la perfecció als seus tres fills la passió per aquesta petita joguina de forma cònica acabada en punta de ferro, que –tot sigui dit– està prohibida a les escoles catalanes precisament per això... per la punta de ferro.

Publicat a El Jornal l'11 de juny de 2012