Els fars, amb la seva llengua de foc, fan néixer idees i rampells. I aquest renovat far del Fangar, hereu de vells resistents -i resistent alhora- ens ho demostra.
Fa 3 hores
dissabte
FAR DEL FANGAR
Els fars, amb la seva llengua de foc, fan néixer idees i rampells. I aquest renovat far del Fangar, hereu de vells resistents -i resistent alhora- ens ho demostra.
dijous
L'AIGUA I LA GENT
L'aigua i la gent: Aspectes de l'Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII és un estudi inèdit del manuscrit titulat Llibre de las Ordinacions del Reparti/ment de las tandas de la aigua de la / horta de Vila de Montrroig, y decret / de sa Illustrissima del Any 1703.El document objecte de l'estudi és propietat de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp des de l’any 2008. El vell manuscrit fou localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central de Tremp. A partir d’aquí contactà amb Esther Bargalló, directora de Ressò Mont-rogenc i posteriorment en Miquel Anguera, primer tinent d’alcalde de Mont-roig, es desplaçà a Tremp per tal d’adquirir-lo per al municipi.
L'aigua i la gent: Aspectes de l'Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII va ser mereixedor del premi d'assaig Vila de Mont-roig del Camp, atorgat en un sobri acte a la Casa de Cultura Agustí Sardà el 21 d'abril de 2008.
El jurat estava format per Dolors Garriga, Montserrat Gibert, Dolors Oliva i Tomàs Queralt.
dimecres
NOTES PER A LA HISTÒRIA DE LES CONFRARIES DE MONT-ROIG DEL CAMP
Aquest llibre ens ajuda a endinsar-nos a la història de les confraries de Mont-roig del Camp, però també apunta cap a altres direccions. En primer lloc, la de posar sobre la taula els noms dels protagonistes d'aquesta història, de manera que es facilitarà la recerca genealògica. En segon lloc, també s'ofereix informació sobre costums i pràctiques que es duien a terme a Mont-roig, algunes de les quals resten en l'oblit, com ara el ball de l'almorratxa, les enramades, les cançons de pandero i els esquellots.Prologat per Manuel Maria Fuentes i Gasó.
Compra el llibre online: Ona.
dilluns
MONT-ROIG DEL CAMP: GOIGS I ERMITES
Aquest és un llibre que parla de goigs, però també de Mont-roig del Camp i de la Mare de Déu de la Roca. Hi he volgut recollir les advocacions de les ermites d’aquest poble, en què Joan Miró es va amarar de la força de la terra, i al seu torn, presentar-nos la bibliografia gogística mont-rogenca. Mont-roig del Camp: goigs i ermites és un llibre per a les persones interessades en el món dels goigs i en el poble i les ermites de Mont-roig del Camp, en la mesura que dóna a conèixer un episodi de la història religiosa més popular d’aquest poble del Camp de Tarragona. Prologat per Joan Roig i Montserrat.
diumenge
MN. FRANQUET I ELS FULLS HISTÒRICS DE MONT-ROIG
Aquest llibre és una primera aproximació a la trajectòria de Mn. Josep Maria Franquet i Muntané (Falset, 1910 - Mont-roig del Camp, 1971) i ens presenta el seu mecanoscrit Fulls històrics de Mont-roig, editat amb caràcter divulgatiu l'any 1967.És un llibre senzill sobre un capellà de poble. Lluís M. Moncunill Cirac, en el pròleg, diu: "La figura del capellà de poble ha inspirat diversos autors que, des de facetes diferents, han creat una hagiografia i una literatura que plasmen perfils ben diversificats d’aquest home que tenia l’encàrrec de dirigir la vida d’una parròquia passant moltes vegades d’un poble a un altre successivament."
divendres
SOCORREU EL QUI US INVOCA
Mn. Joan Roig i Montserrat el presenta aquest dijous 10 de juny a les vuit del vespre a la Casa de Cultura Agustí Sardà, de Mont-roig. Un presentador de luxe per a un llibre imprescindible en tota bona biblioteca mont-rogenca.
dimarts
LA CARTA DE POBLACIÓ DE MONT-ROIG DEL CAMP
Aquesta publicació transcriu la conferència que vaig fer a l'antic cinema Martí, amb motiu dels 825 anys de l'atorgament de la carta de Població de Mont-roig del Camp, organitzada per l'Ajuntament dintre de la Festa Major de Sant Miquel. Inclou una breu cronologia del segle VIII al segle XII i una aproximació a la Carta de població de Mont-roig, document jurídic del 1180 pel qual l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls, juntament amb el rei Alfons I, el noble Bertran de Castellet i la seva esposa Guillema, fomenten la permanència dels habitants de Mont-roig fixant-ne les condicions bàsiques.
Editat per l'Ajuntament de Mont-roig del Camp
divendres
TOCAR EL CEL
«Otro cielo», de Mario Benedetti from blocsdelletres on Vimeo. Mario Benedetti (veu), Constantine Orbelian (música), Edvard Brun (seqüències originals), Josep Porcar (muntatge audiovisual).
El 19 de maig de 2009 moria Mario Benedetti. Qui sap si ell l'haurà tocat, el cel.
dimecres
LIMITE, SCAMBIO, SEGNO
L'exposició "Limite, scambio, segno" escalfa motors. S'inaugura a Portogruaro (Venècia) aquest 8 de maig.Finalment exposaré el meu treball a les vitrines de Coassin Argenti acompanyat dels treballs de Giovanni i Renata Strada i de Laura Cristin, tot un petit honor.
Gràcies a la gent de Rizoo pel seu esforç!
dissabte
UN TRIPLE TRENC D'ALBES
«What the Thrush Said», de John Keats de blocsdelletres a Vimeo. Walter Forth (veu), Josep Porcar (versió catalana i muntatge audiovisual).
dijous
SAMARANCH A CAL SASTRE
José Maria Fontana (1911-1984) ens parlà de Juan Antonio Samaranch desvetllant una curiosa anècdota al voltant de la seva fugida de la Catalunya republicana. Va cridar-me l’atenció quan vaig llegir el seu llibre Los catalanes en la guerra de España i ara la rescato per a l'ocasió... del paper vell a la pantalla de l'ordinador. Aquí van les paraules d’aquest conegut falangista reusenc:“A los catalanes nos gusta hacer las cosas con propiedad, como es debido; pero nunca pude pensar que alguien llegara al extremo de vestirse, o disfrazarse, de fugitivo. Confieso que me equivoqué, pues durante nuestra estancia en la estación marítima, agazapados en cualquier rincón y con el corazón en un puño por los interminables trámites y consiguienets riesgos, vi aparecer un buen amigo que entraba cautelosamente, mirando a derecha e izquierda, con una gorra hundida hasta las orejas, con gafas de sol y una bufanda que le obstruía hasta la respiración por las fosas nasales. Esto es, con el más acabado disfraz de fugitivo que imaginarse puede. Aunque, en este aspecto, quien batió el record fué Juan Antonio Samaranch, entonces un muchacho, ataviado, por encargo de su madre al sastre de la casa, con un traje “especial para huídas”, apto para el frío, ligero, no obstante, por si apretaba el calor; tan holgado que permitiera dormir vestido, con bolsillos donde poder llevar comida, etc., etc. En fin, algo digno de haber sido patentado!”
Foto: Vilaweb.
dissabte
LIMITE, SCAMBIO, SEGNO
El treball que he titolat "Il fiume Lemene" s'exposarà a partir del 8 de maig de 2010 al centre històric de Portogruaro (Venècia), dins de la mostra "Limite, scambio, segno". Ho organitzen Rizoo Group, Regione dil Veneto, Provincia di Venezia, MiBAC, Pro Loco di Portogruaro i Comune di Portogruaro.
diumenge
DRET AL DELIRI
Dret al deliri, vídeo realitzat per Nerea Ganzarain, amb música de Bosques de mi Mente i tex i veu d'Eduardo Galeano.
dissabte
JOAN CARRANZA
Hi ha persones d’aquelles que són presents en tots nosaltres, persones que són exemples dels necessaris contrapunts a tanta covardia i renúncia. A les comarques centrals del país, en concret a la Ribera d’Ebre, de noms n’hi ha a cabassos... som naltros, som naltres, som nosaltres, som Joan Carranza i Mn. Miquel Redorat, que diumenge sortiran al carrer afegint-se a aquesta riuada de dignitat que és el Poble.Joan Carranza, a les pàgines d’Aventurers i solidaris, el primer llibre d’entrevistes de Xavier Joanpere editat el 1997, ens en parla de l’origen tot plegat... i diu “jo vivia en un poble, Ascó, on mai no havia passat res. Un bon dia es va comentar d’instal·lar-hi una fàbrica de xocolata, que és el que ens van dir els primers de FECSA que van visitar-nos. Però nosaltres no volíem ser xocolaters! Al final la fàbrica de xocolata va arribar a ser una central nuclear!”.
Avui hi ha qui vol instal·lar a Ascó un cementiri per a les deixalles de tantes i tantes fàbriques de xocolata. Però és què la Ribera d’Ebre de Carmel Biarnés i Artur Bladé encara és ben viva malgrat xocolaters i venedors d’esperances. A més, des de l’abril de 1997, data de la mort de Joan Carranza, qui mai va deixar de ser Poble, ell és en nosaltres.
Sant Antoni mos guardo dels xocolaters!
L'Andreu Carranza, encertant-la!
diumenge
120 ANYS DE TORRE EIFFEL
L'any 1909 Jacint Salvadó i Aragonès realitza el seu primer viatge a París, mentrestant Louis Blériot travessa el canal de la Mànega i a la torre Eiffel, Victor Colin i Maurice Jeance hi realitzen els primers assaigs de telèfon sense fils.Avui el telèfon sense fils el portem a la butxaca, el canal de la Mànega el podem creuar en tren i Jacint Salvadó ens somriu a través dels seus "quadrus".
Tot té el seu moment, i mentrestant la torre Eiffel fa 120 anys.
Foto de Rita Crane
La torre Eiffel en quatre enllaços:
Informació general
Web oficial (dossiers i "Tout savoir sur la Tour Eiffel")
Alexandre Gustave Eiffel
Fotografies
dilluns
BARCELONA EN COLORS
La recepta és clara: Fer-se amb el darrer Cd de Gerard Quintana i anar combinant la seva escolta amb la lectura del Sociedades movedizas, de Manuel Delgado.
I passejar, passejar molt... a l'estil de Robert Walser. Mentrestant, anar comparant aquesta Barcelona en colors amb una en blanc i negre.
I buscar, continuar buscant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
