Mn. Franquet i els Fulls històrics de Mont-roig

Aquest llibre és una primera aproximació a la trajectòria de Mn. Josep Maria Franquet i Muntané (Falset, 1910 - Mont-roig del Camp, 1971) i ens presenta el seu mecanoscrit Fulls històrics de Mont-roig, editat amb caràcter divulgatiu l'any 1967.

És un llibre senzill sobre un capellà de poble. Lluís M. Moncunill Cirac, en el pròleg, diu: "La figura del capellà de poble ha inspirat diversos autors que, des de facetes diferents, han creat una hagiografia i una literatura que plasmen perfils ben diversificats d’aquest home que tenia l’encàrrec de dirigir la vida d’una parròquia passant moltes vegades d’un poble a un altre successivament."

Compra el llibre online

Informació sobre la presentació del llibre a Mont-roig

Mont-roig i la Guerra del Francès

Mont-roig i la Guerra del Francès

Mont-roig i la Guerra del Francès és la transcripció de la conferència que vaig fer el 13 de juny de 2011 a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, per commemorar el bicentenari de la seva crema dins la Guerra del Francès.

A la portada es reprodueix el detall d'un gravat de Bonaventura Planella (1815) de la col·lecció de Florence Imbert.

L'opuscle, amb una tirada de 800 exemplars, ha estat editat per l'Associació de Veïns Muntanya Roja i el Patronat Mare de Déu de la Roca. 

Pot ser adquirit al preu d'un euro als següents llocs de Mont-roig: Llibreria Rom, Estranc Roigé, Centre Miró i ermita de la Mare de Déu de la Roca.

Divendres a Mont-roig

Sense comentaris, només cal mirar i escoltar.

Enllaços programa "Divendres": Web + Blog
Dates: 27/02 al 1/3 de 2012

Light it up blue, Tarragona

Estem treballant per engegar la campanya Light it up blue a Tarragona.

I fan falta persones com tu, amb idees per fer-ho possible... T'hi apuntes?

Agustí Sardà

Amb la meva col·laboració en el llibre Personatges i·lustres del Baix Camp i del Tarragonès (Acesa-Abertis, 2009), vaig tenir la possibilitat d'entrar en l'apassionant vida d'Agustí Sardà, el pedagog, polític i advocat mont-rogenc. Una persona carregada d'ideals, carregada de passió i de saviesa sobre la qual he continuat investigant.

A Mont-roig del Camp és especialment recordat per ser, juntament amb el mestre Emili Soler, l'impulsor de l'edifici de les antigues Escoles públiques (1910), obra de l'arquitecte tarragoní Ramon Salas. Aquest edifici -el 2000 convertit en casa de cultura- porta avui el nom de l'il·lustre mont-rogenc, a l'igual que un dels carrers principals de la vila.

El 2011 ha estat l'any del 175 aniversari del seu naixement a Mont-roig, i el 2013 serà l'any del centenari de la seva mort. Tindrem una segona oportunitat per tal de -com a poble- poder-ne fer memòria.

Poesia i xarxes socials

Comparteixo l'agenda d'activitats en les que participo, be sigui recitant les meves poesies, bé sigui parlant sobre xarxes socials.

  Recitals de poesia:

- Lleida, Acadèmia Bibliogràfico-Mariana, 7 de gener de 2012, 18 h.

- Guissona, Església de Santa Maria, 22 de gener de 2012, 18 h.

   Sessions sobre xarxes socials:

-Reus, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, 29 de maig de 2012, 19 h. Enllaç.


- Falset, Escola Antoni Vilanova, 23 de març de 2012, 18 h. Enllaç.

- Constantí, Sindicat Agrícola, 29 de febrer de 2012, 19 h. Enllaç.

- Tarragona, Antiga Audiència, 14 de desembre de 2011, 17 h. Enllaç.

Magdalena Serra i Vernet

Magdalena Serra i Vernet

Quan estava preparant el llibre sobre els goigs de  Mont-roig vaig tenir l'oportunitat de beure de la saviesa de la Magdalena Serra, igual que han fet totes les persones que s'han acostat a ella per tal d'endinsar-se en això, en les arrels de Mont-roig.  Amb la Maria Cabré, la Magdalena Serra, va esdevenir la darrera d'una nissaga; la darrera majorala de la Confraria del Roser, fundada a Mont-roig pel pare Pau Solsona l'any 1578.

La Magdalena Serra va publicar uns interessants articles de temàtica local a la revista Ressò Mont-rogenc i va col·laborar en moltes iniciatives, el ball de Coques n'és una mostra. Però més enllà d'això, ella era memòria viva sempre oberta al poble. I passió, passió per Mont-roig i per unes arrels que avui li han donat ales per volar ben alt. Però la Magdalena Serra encara té coses a dir,  espero que en un futur proper un grapat de les seves cançons d'infantesa puguin parlar-nos des de les pàgines d'un nou llibre. 

Mentrestant em ve de gust recordar la Magdalena Serra compartint la tornada d'un cant que va cantar-me l'any 1999: "Socorreu a qui us invoca, / verge i mare del Roser. / Socorreu a qui us invoca, / i amb vós l'esperança té." Aquesta tornada, que ens recorda la dels goigs de la Mare de Déu de la Roca, enllaça amb la darrera època de la confraria del Roser a Mont-roig. Una confraria de la qual, a nivell popular, la memòria roman viva amb nova força gràcies a la bona feina de Josep Quesada, que ha fet possible que el pandero de Mont-roig torni a sonar. Quan l'escoltem, aquest pandero, farem bé de pensar un instant en la Magdalena!


Escrit publicat a Ressò mont-rogenc, núm 120.

Santa Tecla i els goigs

Goigs de Santa Tecla (ampliar imatge)

Santa Tecla i els goigs són protagonistes de l'exposició que es pot veure aquests dies a Seminari de Tarragona, en el marc del congrés internacional sobre la santa d'Iconi, que es desenvoluparà a finals d'octubre a Tarragona. L'exposició, malgrat s'ha produït amb extrema senzillesa, és una interessant aproximació al fenomen gogístic vinculat amb l'advocació de santa Tecla, i també a la seva iconografia més tarragonina. Un dels goigs exposats és el que vaig editar l'any 2003, amb una tirada de 275 exemplars numerats en paper Conqueror verjurat de 220 gr. Es tracta dels Goigs a llaor de santa Tecla, verge i protomàrtir que es venera al reial monestir de Santa Maria de Poblet, amb lletra de Josep Maria Rovira-Artigues i música de Mn. Francesc Baldelló.

En una de les reunions amb el voluntariat d'aquest congrés, vaig proposar avançar-ne l'inici, amb un acte previ sobre els goigs de santa Tecla que coincidís amb les festes de la patrona de Tarragona. I així ha estat, amb la conferència de Mn. Joan Roig i Montserrat que va servir per presentar l'exposició de goigs de santa Tecla i el darrer llibre d'aquest poeta de Felanitx i gran enamorat d'Orient qui, a diferència de l'acte de presentació del seu llibre sobre els goigs de sant Magí a la Diputació de Tarragona, va poder seure al lloc que penso li pertoca.

Entrevista a Joan Roig i Montserrat.
Imatge: Extreta de Gogistes Valencians.

A Rússia

Mon pare, fotografiat per Pep Escoda, fet cartell.

Avui volia parlar de Mallorca, del concert d'Antònia Font a la plaça de la Font (sic), dels genials Dimonis i sant Antoni d'Alcúdia i de la presentació del darrer llibre de goigs del poeta de Felanitx Joan Roig i Montserrat, sobre els goigs de santa Tecla (i aquest cop des de la taula, no com en la presentació del seu llibre de goigs de sant Magí).

Però com fan sovint els d'Antònia Font, parlaré de Rússia, o millor dit... compartiré aquest cartell de l'exposició del fotògraf Pep Escoda a Sant Petersburg, la ciutat de la Perspectiva Nevski i de la Galeria Tretyakov, que tant m'agradaria visitar.

A Rússia
i tocant sa veritat
d´una rasca insuperable.
A Rússia hi viu sa gent amb zero graus,
se congelen i s´aguanten. 

(A Rússia, fragment. Antònia Font)

#estellés

Imatge d'Estellés extreta del blog Faustinet.

He perdut mitja vida aprenent certes coses

que cap servei no em fan. Ara sé. Per això

calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,

on vaig exactament. He aprés moltes coses.

He aprés sobretot que vaig. Al dematí

em llavaré la cara i tancaré la porta

i tornaré al camí. Aleshores vosaltres

sereu als vostres llits amb les vostres mullers.

Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré

al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.

Vicent Andrés Estellés

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés. 

Poema extret de l'antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés Déu entre les coses, a cura d'Enric Ferrer Solivares, dins la col·lecció RENT de l'editorial Denes, de.Paiporta (2009).

Poesia a la frontera

Coberta del llibre.

Les 304 pàgines de l'antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana de Poesia a la frontera peten fort. El llibre ha engegat el seu recorregut vital al Matarranya d'Octavi Serret, de Vall-de-roures. Poesia a la frontera, està editat per March Editor i coordinat per Santi Borrell, l'autor d'Els dies a les mans. La valenta sincronia entre Octavi Serret, Cisco Sánchez i Santi Borrell ha estat la que ha fet possible aplegar tants i tants poetes en aquest volum trencador (de fronteres).

Alguns dels meus poemes els vaig presentar a Mont-roig en l'acte "Sou terra, sou poble", ara amb aquesta antologia se'n podrà fer un tastet, un tastet en molt bona companyia. Bé,  mentrestant us deixo amb l'Antón Castro, el Ricard Garcia i el Francesc Mompó que en parlen al seu blog, i amb l'Anna Canalda, que ens recita un dels seus poemes, "Rosada humida":

Poesia a la frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Santi Borrell (coord.). March, en col·laboració amb Serret i l'Associació Cultural del Matarranya. El Vendrell.

El podeu comprar online clicant aquí

#100anysdevalor

Diseny: Josep Porcar. Més imatges aquí.

Quan Enric Valor va enllestir la seva primera novel·la, L'ambició d'Aleix, aquesta li va ser retornada sistemàticament des de Marid per immoral. Encara, això vol dir que es van molestar a llegir-la i que van decidir que ningú més ho havia de fer. D'això i d'altres coses parla el reportatge que enllaço coincidint amb el centenari del naixement de l'homenot de Castalla, del sud del sud del país. Una petita joia (part 1 + part 2).

La Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià "Un entre tants" recull la proposta de Víctor Pàmies d'homenatjar virtualment Enric Valor, i aquest és el meu granet de sorra, per homenatjar Valor i -perquè no- per difondere la idea.

part 1 + part 2. (TV3: Programa Tres, catorze, setze núm. 125, del 27 de març de 1992. Extret del canal de Ferranesc).

MONT-ROIG I LA GUERRA DEL FRANCÈS

Moment de la conferència "Mont-roig i la Guerra del Francès"

Mont-roig ha commemorat els dos-cents anys de la crema de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. I l’atzar ha fet que l’aniversari anés a petar en un dilluns festiu que tancava un cap de setmana llarg. I el poble ha pujat a l’ermita i l’ha omplert per fer memòria, per fer memòria històrica, per nodrir les seves arrels.

Aquest poble que tot just fa dos-cents anys va ser encerclat i saquejat durant dotze hores per ordre de Louis Gabriel Suchet és ben viu, i això és d’agrair.

Gràcies Mont-roig!

BICENTENARI DE LA CREMA DE L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA (1811-2011)

El mariscal Louis Gabriel Suchet

Actes programats:

Ermita de la Mare de Déu de la Roca, dilluns 13 de juny, 18 hores

      

   -          Missa.

   -          Benvinguda a la commemoració del Bicentenari.

   -          Conferència a càrrec de l’historiador  Eduard Boada i Aragonès.

   -          Projecció del DVD sobre la Guerra del Francès i el setge de Tarragona.

   -          Lectura de la crònica dels fets del 1811, escrits per Francesc Riba i Mestre.

   -          Comiat musical a càrrec de M. Dolors Vilalta.

Organitzen: Patronat Mare de Déu de la Roca i Associació de Veïns Muntanya Roja

Col·labora: Ajuntament de Mont-roig del Camp

DRET AL DELIRI

Dret al deliri, vídeo realitzat per Nerea Ganzarain, amb música de Bosques de mi Mente i tex i veu d'Eduardo Galeano.

#acampadabcn

Fragment de la intervenció d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i col·leccionista d'oxímorons, a l'acampada de Barcelona (Us recomano la intervenció complerta aquí). Un oxímoron és una figura retòrica que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat. En un grup de dues paraules una invalida l'altra, com ara "intel·ligència militar".

Manifestos "Por otro horizonte" i "Catalan revolution".   

Joan Ivern i Figuerola

Joan Ivern i Figuerola

Joan Ivern i Figuerola va contribuïr a  omplir un buit pregon en la divulgació d'aspectes de la història local de Mont-roig, i és aquí on cal destacar-ne la seva aportació a nivell bibliogràfic.

Del seu llibre Notes històriques de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca (PUCOM, 1987) se n'han tirat un mínim de quatre edicions (la quarta és del 1999). Joan Ivern també va publicar d'altres treballs, com ara L'Església Vella de Mont-roig i la catedral del Baix Camp (AVMR, 1997), Els carrers de Mont-roig del Camp (AVMR, 1994) i L'Església Nova: 50 anys d'història viva (Ajuntament de Mont-roig, 1998).

Joan Ivern va ser la primera persona que, amb un article a Ressò Mont-rogenc, va apostar per la inexistència d'un hipotètic antic convent de monges benetes a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. De tot plegat ja en parlava el 1675 Narcís Camós,  i avui encara no n'hem tret l'aigua clara. Jo no sóc tan agosarat com en Joan Ivern en aquest tema, però encara recordo com me'n parlava amb entusiasme abans de publicar l'article, com va obrir-me casa seva quan jo començava a interessar-me per la història de Mont-roig.

Joan Ivern ens ha deixat, hem perdut una persona inquieta que estimava Mont-roig però guanyem una obra, que malgrat ell mateix va definir com a modesta, és necessària a l'hora de capbussar-nos en la nostra història.

Escrit publicat a "Catalunya cristiana"

SETZE VOLTES

#sensesenyal

Foto: Trendsmap.

L'apagada de TV3 al sud deixa la meitat del país sense  senyal.

En paral·lel les xarxes socials bullen a favor de la llibertat d'expressió i #sensesenyal esdevé el trend topic principal a nivell de l'estat espanyol. Mentrestant  la gent d'Anonymous ha fet caure desenes de pàgines web d'institucions i càrrecs favorables a l'apagada de TV3, com la de Francisco Camps o el Govern Valencià, per citar-ne un parell.

BAR BOADA, DIPLOMA AL MÈRIT CULTURAL

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.

El 21 de gener l'Ajuntament de Tarragona va atorgar el Diploma al Mèrit Cultural al bar del meu pare.

El Bar Boada, o Casa Boada, va obrir les seves portes l’any 1947. L’edifici fou construït pels meus avis Salvador Boada  Calbó i Victòria Pascual Castellnou, iniciadors d'aquest negoci familiar. En la gènesi de l’establiment s’hi despatxava vi de Nulles a dojo i entrepans de sèpia, llonganissa, sardines, truites d’espinacs, fesols i d’altres viandes. El menú habitual era un entrepà acompanyat de vi, cervesa o la gamma de begudes locals de la casa Blandinieres, com ara el fruitam o –quan hi havia futbol– el suau. Traspassada Victòria Pascual, Salvador es va casar amb Pilar Cabré i Budí, qui va treballar també al negoci familiar, on ja des de petit hi ajudava mon pare, que ha estat la persona que ha donat un gir més singular a aquest establiment.

Des de sempre la Casa Boada ha estat un d’aquells indrets amarats de tarragonisme, esdevenint un lloc adient on hi poden coincidir cruspint-se un entrepà persones d’origen i professió molt diversa.

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.

Ja durant els primers anys va estar freqüentada per jugadors de Nàstic, com ara Virgili o l’hongarès Peter Ilku, qui va viure al segon pis de l’edifici. L’atleta José Forcadell, l’entranyable Campeón, participava habitualment en desenfadades tertúlies en aquest establiment. D’altres clients habituals d’aquesta primera època han estat els músics Josep Maria Malato Ruiz, el contrabaixista Bofarull “Bufa”, Francisco Escolà Balaguero o Javier Yoldi Etayo, qui havia fet arranjaments pel mític cantant cubà Antonio Machín.

Al llarg de la seva vida el tascaman Boada ha fet uns tres-cents còctels populars, afició que va començar els anys 70, època en la que cal destacar els còctels “Altafulla oro de playa”, “Prades sabor de roble” i “Cambrils sabor de mar”, aquest qualificat l’any 1971 com a còctel més gran del món per l’agència portuguesa de notícies ANI.

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.

Durant una trentena d’anys consecutius va crear el còctel de Sant Roc, al conegut carrer del Cós del Bou. També ha dut a terme còctels a diferents carrers i barris, com el del Miracle o Maria Cristina i per a entitats tarragonines de tot tipus, com ara Mediterrània o l’Ateneu de Tarragona. Dins les festes de Santa Tecla des de fa ja molta anys fa el còctel de la Mercè i durant les festes del 2008 va crear l’anomenat “Rotet de Santa Tecla”, que ha esdevingut un genuí beuratge tarragoní. Durant la recuperació i primers anys de les festes del Carnestoltes va crear la també popular sagnía de Carnestoltes, distribuïda a totes les comparses, de fet la Casa Boada va ser un dels indrets on es va gestar la recuperació d’aquesta festivitat. Eduard Boada ha estat distingit amb centenars de condecoracions, destacant a nivell tarragoní la de Boter d’Honor del Carnaval, i ara el Diploma al Mèrit Cultural..

Fruit de la seva experiència al front de la Casa Boada, mon pare ha creat centenars de receptes que tenen com a base l’entrepà i també multitud de fórmules magistrals que dins del món de la cocteleria es poden situar a la primera línia de la innovació. Cal destacar l’entrepà amb truita de patates xips, curiosa truita que amb posterioritat ha estat també elaborada per Ferran Adrià.

Tweet