4 de setembre de 2011

#estellés

Imatge d'Estellés extreta del blog Faustinet.
He perdut mitja vida aprenent certes coses
que cap servei no em fan. Ara sé. Per això
calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,
on vaig exactament. He aprés moltes coses.
He aprés sobretot que vaig. Al dematí
em llavaré la cara i tancaré la porta
i tornaré al camí. Aleshores vosaltres
sereu als vostres llits amb les vostres mullers.
Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré
al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.

Vicent Andrés Estellés


Poema extret de l'antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés Déu entre les coses, a cura d'Enric Ferrer Solivares, dins la col·lecció RENT de l'editorial Denes, de.Paiporta (2009).

3 comentaris:

vpamies ha dit...

Bonica imatge d'Estellés. I el poema, sensacional.

Un any més Estellés és amb nosaltres. Tot un dia de poesia!

Anna Gascon ha dit...

No coneixia el poema. Trist, seré però engrescador. Caminar i fer camí. Gràcies per compartir-lo.

Judit ha dit...

Tenir la virtut de dir les coses quotidianes de forma tan bonica... quina meravella!