Desconec si la mítica bossa “Montreal” del Jordi Sierra encara existeix... he volgut buscar una fotografia similar però no l’he trobada. I el que més s’hi acosta és la que he utilitzat per il•lustrar aquest post, amb color i logos diferents. La bossa “Montreal”, tot un clàssic en les sortides del Ball de Diables de Tarragona, era capaç de mantenir a la temperatura ideal els brevatges tonificants, força emprats per a poder enfrontar-se amb un mínim d’hidratació a l’art de tirar carretilles. I tot això quan no existia la civada transgènica...He pensat en això arran d’una carta que m’ha fet molta il•lusió rebre, i que parla dels 25 anys del primer assaig-actuació del Ball de Diables de Tarragona. Va ser un onze d’agost de 1984 quan
una colla d’intrèpids van enllaçar amb molts segles de tradició tot refent un fil verd, diabòlic i fester que es perd en la història de Tarragona, i que s’ha pogut documentar el 1426.El 9 d’agost, sense el Pepito ni el Florida, però amb el pedrís del davant recordant-nos velles cites, el Ball de Diables de Tarragona actuarà a les 19:30 a la plaça de l’Espiridió. I mentrestant, en Pablo Milanés potser ens cantarà deu dies després, al Camp de Mart, allò d’“El tiempo pasa,/ nos vamos poniendo viejos.”
"El nostre Ball de Diables ja ha tornat al carrer per dir-vos les veritats d’aquest món tan mentider." (Dels Versots)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada