Pau, Fructuós i el Cristianisme Primitiu a Tarragona ha estat un congrés ben travat, engrescador. L'he pogut viure des de diverses òptiques: com a congressista i com a voluntari.Les ponències han abordat els eixos temàtics del congrés recorrent vuit segles, a partir de diverses disciplines i escoles. Això, lligat amb la procedència geogràfica dels ponents (món llatí i anglosaxó, i en menor intensitat món oriental) era aval per un congrés de primera línia, d'aquells que -més enllà dels seus continguts- prestigien les ciutats que els acullen i les institucions que els organitzen. I així va ser.
El congrés ha estat capaç de lligar el cristianisme primitiu amb el seu context històric, i de fer-ho a partir de tres eixos: Pau, Fructuós i Tàrraco. I entre moltes altres coses, ha posat sobre la taula el debat sobre la probable vinguda de Pau a Tàrraco. I és que Tarragona mai ha deixat de ser un punt de referència per a qui vulgui estudiar els darrers anys de la vida del de Tars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada