12 de novembre de 2011

Magdalena Serra i Vernet

Magdalena Serra i Vernet
Quan estava preparant el llibre sobre els goigs de  Mont-roig vaig tenir l'oportunitat de beure de la saviesa de la Magdalena Serra, igual que han fet totes les persones que s'han acostat a ella per tal d'endinsar-se en això, en les arrels de Mont-roig.  Amb la Maria Cabré, la Magdalena Serra, va esdevenir la darrera d'una nissaga; la darrera majorala de la Confraria del Roser, fundada a Mont-roig pel pare Pau Solsona l'any 1578.

La Magdalena Serra va publicar uns interessants articles de temàtica local a la revista Ressò Mont-rogenc i va col·laborar en moltes iniciatives, el ball de Coques n'és una. Però més enllà d'això, ella era memòria viva sempre oberta al poble. I passió, passió per Mont-roig i per unes arrels que avui li han donat ales per volar ben alt. Però la Magdalena Serra encara té coses a dir,  espero que en un futur proper un grapat de les seves cançons d'infantesa puguin parlar-nos des de les pàgines d'un nou llibre

Mentrestant em ve de gust recordar la Magdalena Serra compartint la tornada d'un cant que va cantar-me l'any 1999: "Socorreu a qui us invoca, / verge i mare del Roser. / Socorreu a qui us invoca, / i amb vós l'esperança té." Aquesta tornada, que ens recorda la dels goigs de la Mare de Déu de la Roca, enllaça amb la darrera època de la confraria del Roser a Mont-roig. Una confraria de la qual, a nivell popular, la memòria roman viva amb nova força gràcies a la bona feina de Josep Quesada, que ha fet possible que el pandero de Mont-roig torni a sonar. Quan l'escoltem, aquest pandero, farem bé de pensar un instant en la Magdalena!

Escrit publicat a Ressò mont-rogenc, núm 120.