16 de desembre de 2010

BAR BOADA, DIPLOMA AL MÈRIT CULTURAL

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.
El 21 de gener l'Ajuntament de Tarragona va atorgar el Diploma al Mèrit Cultural al bar del meu pare.

El Bar Boada, o Casa Boada, va obrir les seves portes l’any 1947. L’edifici fou construït pels meus avis Salvador Boada  Calbó i Victòria Pascual Castellnou, iniciadors d'aquest negoci familiar. En la gènesi de l’establiment s’hi despatxava vi de Nulles a dojo i entrepans de sèpia, llonganissa, sardines, truites d’espinacs, fesols i d’altres viandes. El menú habitual era un entrepà acompanyat de vi, cervesa o la gamma de begudes locals de la casa Blandinieres, com ara el fruitam o –quan hi havia futbol– el suau. Traspassada Victòria Pascual, Salvador es va casar amb Pilar Cabré i Budí, qui va treballar també al negoci familiar, on ja des de petit hi ajudava mon pare, que ha estat la persona que ha donat un gir més singular a aquest establiment.

Des de sempre la Casa Boada ha estat un d’aquells indrets amarats de tarragonisme, esdevenint un lloc adient on hi poden coincidir cruspint-se un entrepà persones d’origen i professió molt diversa.

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.
Ja durant els primers anys va estar freqüentada per jugadors de Nàstic, com ara Virgili o l’hongarès Peter Ilku, qui va viure al segon pis de l’edifici. L’atleta José Forcadell, l’entranyable Campeón, participava habitualment en desenfadades tertúlies en aquest establiment. D’altres clients habituals d’aquesta primera època han estat els músics Josep Maria Malato Ruiz, el contrabaixista Bofarull “Bufa”, Francisco Escolà Balaguero o Javier Yoldi Etayo, qui havia fet arranjaments pel mític cantant cubà Antonio Machín.

Al llarg de la seva vida el tascaman Boada ha fet uns tres-cents còctels populars, afició que va començar els anys 70, època en la que cal destacar els còctels “Altafulla oro de playa”, “Prades sabor de roble” i “Cambrils sabor de mar”, aquest qualificat l’any 1971 com a còctel més gran del món per l’agència portuguesa de notícies ANI.

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.
Durant una trentena d’anys consecutius va crear el còctel de Sant Roc, al conegut carrer del Cós del Bou. També ha dut a terme còctels a diferents carrers i barris, com el del Miracle o Maria Cristina i per a entitats tarragonines de tot tipus, com ara Mediterrània o l’Ateneu de Tarragona. Dins les festes de Santa Tecla des de fa ja molta anys fa el còctel de la Mercè i durant les festes del 2008 va crear l’anomenat “Rotet de Santa Tecla”, que ha esdevingut un genuí beuratge tarragoní. Durant la recuperació i primers anys de les festes del Carnestoltes va crear la també popular sagnía de Carnestoltes, distribuïda a totes les comparses, de fet la Casa Boada va ser un dels indrets on es va gestar la recuperació d’aquesta festivitat. Eduard Boada ha estat distingit amb centenars de condecoracions, destacant a nivell tarragoní la de Boter d’Honor del Carnaval, i ara el Diploma al Mèrit Cultural..

Fruit de la seva experiència al front de la Casa Boada, mon pare ha creat centenars de receptes que tenen com a base l’entrepà i també multitud de fórmules magistrals que dins del món de la cocteleria es poden situar a la primera línia de la innovació. Cal destacar l’entrepà amb truita de patates xips, curiosa truita que amb posterioritat ha estat també elaborada per Ferran Adrià.

3 comentaris:

Savior1980 ha dit...

Felicitats pel premi i gràcies per enllaçar les meves fotos, A continuació et poso un enllaç a dues fotos molt bones de ton pare que va fer una amiga meva durant la mateixa visita:

http://www.flickr.com/photos/malegrya/4645426761/

http://www.flickr.com/photos/malegrya/4706053527/

Nosaltres som de Mataró i des de fa temps si hem de passar uns dies a Tarragona, la parada a Can Boada és obligada ;)

Amadeu Ros i Torres ha dit...

Hola Eduard, me n'alegre de llegir de vosaltres. A Far de la banya m'ha extranyat de veure'l endarrerit, pot ser les obligacions atesen en un altre sentit.
El meu avi matern Bautista Torres i Soler, va obrir un casino, un bar, als anys 30 en tornar a Xàbia des de Nova York ( "naveor" que pronunciaven ells ). Es deia Bar Neutral. Mentre servia al casino l'exercit el va cridar a incorporar-se. Després de mobilitzar-lo, a mitjan guerra se'n va tornar.
Quan va acabar la guerra li va canviar el nom al casino i aleshores es deia Bar España.
Sabem com són de sacrificats els bars, millor dit les persones que atenen un bar: quan més festa és més feina.
La meua àvia Laureana li va dir que si seguien amb el bar es moriria. De seguida el meu avi va canviar l'activitat del local per una botiga.
Per això us felicite per la vostra dedicació a tan sacrificat servei.
Moltes gràcies, ens llegim.

Amade des de Xàbia.

Xavi Moya ha dit...

Ja des de ben petit, feia parada periòdicament al vespre, amb la mare, en tornar de la Biblioteca de La Caixa, on féiem alguna tarda setmanalment llegint els darrers còmics que em donaven varietat respecte els que es podien acollir en una casa d'un sol fill. El sr. Boada sempre, des de llavors, m'ha tractat de "senyor Moya", especialment perquè ma mare, soltera i metgessa, era motiu d'admiració per el sr. Boada. Anys més tard vaig trabar intensa relació amb el "sr. Boada fill" i encara, quan trepitjo de tard en tard la tasca, el tascaman Boada em repeteix "sr.Moya, ara el renyaré una mica per xyz" o l'altra frase que sembla mai perdrà força "vostè si que va ser llest sr.Moya, no com el meu fill...". Amor pels seus clients, quasibé tant com pels entrepans que despatxa. Gran Boada. Grans Boades.