ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA

Les ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon de Penyafort estan genialment integrades en la muntanya roja de la Roca, l’enclau més característic de Mont-roig del Camp, del qual el mateix poble en manlleva el topònim. La muntanya de la Roca és rica en natura, paisatge, fe, història i llegendes. Estem davant d’una zona amb restes prehistòriques dels primers pobladors, on el culte precristià a la deessa egípcia Isis ha estat documentat arqueològicament a partir d’un fragment de làpida romana.

La llegenda afirma que la primera imatge Mare de Déu de la Roca fou trobada per un pastor l’any 1153: una data amb un fort simbolisme pel que fa a la reconquesta cristiana del territori. Històricament els primers documents sobre l’ermita els trobem en testaments 1230 i 1299. La tradició diu que va existir a l’ermita un convent de monges benedictines, fet que no ha estat encara documentat. Antigament -com a mínim fins el 1825- la Mare de Déu de la Roca s’invocava per guarir les criatures trencades i se li oferia el pes de la criatura en blat.

El santuari ha sofert les incidències de diverses guerres, destacant les destrosses i profanacions sofertes durant la del francès i la civil de 1936, durant la qual la imatge fou volada amb explosius llençats des del ganzell. L’any 1940 es va reposar la imatge, que fou robada el 1979. Francesc Javaloy obrà el 1980 la imatge que es venera actualment. Estem davant d’un dels principals centres de devoció mariana de la comarca, que d’altra banda ha servit d’inspiració a diversos artistes. La festivitat se celebra el 8 de setembre.

Aquest text, que no parla ni de castells medievals ni de la festivitat del 8 de setembre com a “immemorial”, va ser el proposat per al tríptic de la ruta cultural “Un passeig per la història”.