Eduard Boada i Aragonès

Agustí Sardà

2011-12-25T09:36:00.002+01:00

Amb la meva col·laboració en el llibre Personatges i·lustres del Baix Camp i del Tarragonès (Acesa-Abertis, 2009), vaig tenir la possibilitat d'entrar en l'apassionant vida d'Agustí Sardà, el pedagog, polític i advocat mont-rogenc. Una persona carregada d'ideals, carregada de passió i de saviesa sobre la qual he continuat investigant.

A Mont-roig del Camp és especialment recordat per ser, juntament amb el mestre Emili Soler, l'impulsor de l'edifici de les antigues Escoles públiques (1910), obra de l'arquitecte tarragoní Ramon Salas. Aquest edifici -el 2000 convertit en casa de cultura- porta avui el nom de l'il·lustre mont-rogenc, a l'igual que un dels carrers principals de la vila.

El 2011 ha estat l'any del 175 aniversari del seu naixement a Mont-roig, i el 2013 serà l'any del centenari de la seva mort. Tindrem una segona oportunitat per tal de -com a poble- poder-ne fer memòria.

2011-12-20T23:30:00.000+01:00

Poesia i xarxes socials

2011-12-19T23:44:00.000+01:00

Comparteixo l'agenda d'activitats en les que participo, be sigui recitant les meves poesies, bé sigui parlant sobre xarxes socials.

Recitals de poesia:

- Lleida, Acadèmia Bibliogràfico-Mariana, 7 de gener de 2012, 18 h.

- Guissona, Església de Santa Maria, 22 de gener de 2012, 18 h.

Sessions sobre xarxes socials:

- Falset, Escola Antoni Vilanova, 23 de març de 2012, 18 h. Enllaç.

- Constantí, Sindicat Agrícola, 29 de febrer de 2012, 19 h. Enllaç.

- Tarragona, Antiga Audiència, 14 de desembre de 2011, 17 h. Enllaç.

Magdalena Serra i Vernet

2011-11-12T23:07:00.000+01:00

Magdalena Serra i Vernet

Quanestava preparant el llibre sobre els goigs de Mont-roig vaig tenir l'oportunitat debeure de la saviesa de la Magdalena Serra, igual que han fet totes les personesque s'han acostat a ella per tal d'endinsar-se en això, en les arrels deMont-roig. Amb la Maria Cabré, la Magdalena Serra, va esdevenir ladarrera d'una nissaga; la darrera majorala de la Confraria del Roser, fundada aMont-roig pel pare Pau Solsona l'any 1578.

LaMagdalena Serra va publicar uns interessants articles de temàtica local a larevista Ressò Mont-rogenc i va col·laborar en moltes iniciatives, el ball de Coques n'és una mostra. Però més enllà d'això, ella era memòria vivasempre oberta al poble. I passió, passió per Mont-roig i per unes arrels queavui li han donat ales per volar ben alt. Però laMagdalena Serra encara té coses a dir, espero que en un futur proper ungrapat de les seves cançons d'infantesa puguin parlar-nos des de les pàginesd'un nou llibre.

Mentrestantem ve de gust recordar la Magdalena Serra compartint la tornada d'un cant queva cantar-me l'any 1999: "Socorreu a qui us invoca, / verge i mare delRoser. / Socorreu a qui us invoca, / i amb vós l'esperança té." Aquestatornada, que ens recorda la dels goigs de la Mare de Déu de la Roca, enllaçaamb la darrera època de la confraria del Roser a Mont-roig. Una confraria de laqual, a nivell popular, la memòria roman viva amb nova força gràcies a la bonafeina de Josep Quesada, que ha fet possible que el pandero de Mont-roig torni asonar. Quan l'escoltem, aquest pandero, farem bé de pensar un instant en laMagdalena!

Mont-roig i la Guerra del Francès

2011-11-07T12:09:00.000+01:00

Mont-roig i la Guerra del Francès

Mont-roig i la Guerra del Francès és la transcripció de la conferència que vaig fer el 13 de juny de 2011 a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, per commemorar el bicentenari de la seva crema dins la Guerra del Francès.

A la portada es reprodueix el detall d'un gravat de Bonaventura Planella (1815) de la col·lecció de Florence Imbert.

L'opuscle, amb una tirada de 800 exemplars, ha estat editat per l'Associació de Veïns Muntanya Roja i el Patronat Mare de Déu de la Roca.

Pot ser adquirit al preu d'un euro als següents llocs de Mont-roig: Llibreria Rom, Estranc Roigé, Centre Miró i ermita de la Mare de Déu de la Roca.

Santa Tecla i els goigs

2011-10-11T00:39:00.007+02:00

Goigs de Santa Tecla (ampliar imatge)

Santa Tecla i els goigs són protagonistes de l'exposició que es pot veure aquests dies a Seminari de Tarragona, en el marc del congrés internacional sobre la santa d'Iconi, que es desenvoluparà a finals d'octubre a Tarragona. L'exposició, malgrat s'ha produït amb extrema senzillesa, és una interessant aproximació al fenomen gogístic vinculat amb l'advocació de santa Tecla, i també a la seva iconografia més tarragonina. Un dels goigs exposats és el que vaig editar l'any 2003, amb una tirada de 275 exemplars numerats en paper Conqueror verjurat de 220 gr. Es tracta dels Goigs a llaor de santa Tecla, verge i protomàrtir que es venera al reial monestir de Santa Maria de Poblet, amb lletra de Josep Maria Rovira-Artigues i música de Mn. Francesc Baldelló.

En una de les reunions amb el voluntariat d'aquest congrés, vaig proposar avançar-ne l'inici, amb un acte previ sobre els goigs de santa Tecla que coincidís amb les festes de la patrona de Tarragona. I així ha estat, amb la conferència de Mn. Joan Roig i Montserrat que va servir per presentar l'exposició de goigs de santa Tecla i el darrer llibre d'aquest poeta de Felanitx i gran enamorat d'Orient qui, a diferència de l'acte de presentació del seu llibre sobre els goigs de sant Magí a la Diputació de Tarragona, va poder seure al lloc que penso li pertoca.

Entrevista a Joan Roig i Montserrat.
Imatge: Extreta de Gogistes Valencians.

A Rússia

2011-09-20T01:35:00.003+02:00

Mon pare, fotografiat per Pep Escoda, fet cartell.

Avui volia parlar de Mallorca, del concert d'Antònia Font a la plaça de la Font (sic), dels genials Dimonis i sant Antoni d'Alcúdia i de la presentació del darrer llibre de goigs del poeta de Felanitx Joan Roig i Montserrat, sobre els goigs de santa Tecla (i aquest cop des de la taula, no com en la presentació del seu llibre de goigs de sant Magí).

Però com fan sovint els d'Antònia Font, parlaré de Rússia, o millor dit... compartiré aquest cartell de l'exposició del fotògraf Pep Escoda a Sant Petersburg, la ciutat de la Perspectiva Nevski i de la Galeria Tretyakov, que tant m'agradaria visitar.

A Rússia
i tocant sa veritat
d´una rasca insuperable.
A Rússia hi viu sa gent amb zero graus,
se congelen i s´aguanten.

(A Rússia, fragment. Antònia Font)

#estellés

2011-09-04T00:11:00.003+02:00

Imatge d'Estellés extreta del blog Faustinet.

He perdut mitja vida aprenent certes coses

que cap servei no em fan. Ara sé. Per això

calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,

on vaig exactament. He aprés moltes coses.

He aprés sobretot que vaig. Al dematí

em llavaré la cara i tancaré la porta

i tornaré al camí. Aleshores vosaltres

sereu als vostres llits amb les vostres mullers.

Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré

al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.

Vicent Andrés Estellés

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés.

Poema extret de l'antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés Déu entre les coses, a cura d'Enric Ferrer Solivares, dins la col·lecció RENT de l'editorial Denes, de.Paiporta (2009).

Poesia a la frontera

2011-09-01T14:35:00.001+02:00

Coberta del llibre.

Les 304 pàgines de l'antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana de Poesia a la frontera peten fort. El llibre ha engegat el seu recorregut vital al Matarranya d'Octavi Serret, de Vall-de-roures. Poesia a la frontera, està editat per March Editor i coordinat per Santi Borrell, l'autor d'Els dies a les mans. La valenta sincronia entre Octavi Serret, Cisco Sánchez i Santi Borrell ha estat la que ha fet possible aplegar tants i tants poetes en aquest volum trencador (de fronteres).

Alguns dels meus poemes els vaig presentar a Mont-roig en l'acte "Sou terra, sou poble", ara amb aquesta antologia se'n podrà fer un tastet, un tastet en molt bona companyia. Bé, mentrestant us deixo amb l'Antón Castro, el Ricard Garcia i el Francesc Mompó que en parlen al seu blog, i amb l'Anna Canalda, que ens recita un dels seus poemes, "Rosada humida":

Poesia a la frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Santi Borrell (coord.). March, en col·laboració amb Serret i l'Associació Cultural del Matarranya. El Vendrell.

El podeu comprar online clicant aquí

#100anysdevalor

2011-08-22T18:20:00.001+02:00

Diseny: Josep Porcar. Més imatges aquí.

Quan Enric Valor va enllestir la seva primera novel·la, L'ambició d'Aleix, aquesta li va ser retornada sistemàticament des de Marid per immoral. Encara, això vol dir que es van molestar a llegir-la i que van decidir que ningú més ho havia de fer. D'això i d'altres coses parla el reportatge que enllaço coincidint amb el centenari del naixement de l'homenot de Castalla, del sud del sud del país. Una petita joia (part 1 + part 2).

La Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià "Un entre tants" recull la proposta de Víctor Pàmies d'homenatjar virtualment Enric Valor, i aquest és el meu granet de sorra, per homenatjar Valor i -perquè no- per difondere la idea.

part 1 + part 2. (TV3: Programa Tres, catorze, setze núm. 125, del 27 de març de 1992. Extret del canal de Ferranesc).

MONT-ROIG I LA GUERRA DEL FRANCÈS

2011-06-14T21:03:00.000+02:00

Moment de la conferència "Mont-roig i la Guerra del Francès"

Mont-roig ha commemorat els dos-cents anys de la crema de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. I l’atzar ha fet que l’aniversari anés a petar en un dilluns festiu que tancava un cap de setmana llarg. I el poble ha pujat a l’ermita i l’ha omplert per fer memòria, per fer memòria històrica, per nodrir les seves arrels.

Aquest poble que tot just fa dos-cents anys va ser encerclat i saquejat durant dotze hores per ordre de Louis Gabriel Suchet és ben viu, i això és d’agrair.

Gràcies Mont-roig!

BICENTENARI DE LA CREMA DE L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA (1811-2011)

2011-06-08T20:26:00.004+02:00

El mariscal Louis Gabriel Suchet

Actes programats:

Ermita de la Mare de Déu de la Roca, dilluns 13 de juny, 18 hores

- Missa.

- Benvinguda a la commemoració del Bicentenari.

- Conferència a càrrec de l’historiador Eduard Boada i Aragonès.

- Projecció del DVD sobre la Guerra del Francès i el setge de Tarragona.

- Lectura de la crònica dels fets del 1811, escrits per Francesc Riba i Mestre.

- Comiat musical a càrrec de M. Dolors Vilalta.

Organitzen: Patronat Mare de Déu de la Roca i Associació de Veïns Muntanya Roja

Col·labora: Ajuntament de Mont-roig del Camp

DRET AL DELIRI

2011-06-01T22:46:00.000+02:00

Dret al deliri, vídeo realitzat per Nerea Ganzarain, amb música de Bosques de mi Mente i tex i veu d'Eduardo Galeano.

#acampadabcn

2011-05-22T09:21:00.001+02:00

Fragment de la intervenció d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i col·leccionista d'oxímorons, a l'acampada de Barcelona (Us recomano la intervenció complerta aquí). Un oxímoron és una figura retòrica que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat. En un grup de dues paraules una invalida l'altra, com ara "intel·ligència militar".

Manifestos "Por otro horizonte" i "Catalan revolution".

Joan Ivern i Figuerola

2011-03-13T13:39:00.005+01:00

Joan Ivern i Figuerola

Joan Ivern i Figuerola va contribuïr a omplir un buit pregon en la divulgació d'aspectes de la història local de Mont-roig, i és aquí on cal destacar-ne la seva aportació a nivell bibliogràfic.

Del seu llibre Notes històriques de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca (PUCOM, 1987) se n'han tirat un mínim de quatre edicions (la quarta és del 1999). Joan Ivern també va publicar d'altres treballs, com ara L'Església Vella de Mont-roig i la catedral del Baix Camp (AVMR, 1997), Els carrers de Mont-roig del Camp (AVMR, 1994) i L'Església Nova: 50 anys d'història viva (Ajuntament de Mont-roig, 1998).

Joan Ivern va ser la primera persona que, amb un article a Ressò Mont-rogenc, va apostar per la inexistència d'un hipotètic antic convent de monges benetes a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. De tot plegat ja en parlava el 1675 Narcís Camós, i avui encara no n'hem tret l'aigua clara. Jo no sóc tan agosarat com en Joan Ivern en aquest tema, però encara recordo com me'n parlava amb entusiasme abans de publicar l'article, com va obrir-me casa seva quan jo començava a interessar-me per la història de Mont-roig.

Joan Ivern ens ha deixat, hem perdut una persona inquieta que estimava Mont-roig però guanyem una obra, que malgrat ell mateix va definir com a modesta, és necessària a l'hora de capbussar-nos en la nostra història.

Escrit publicat a "Catalunya cristiana"

SETZE VOLTES

2011-03-05T15:50:00.000+01:00

#sensesenyal

2011-02-18T19:51:00.007+01:00

Foto: Trendsmap.

L'apagada de TV3 al sud deixa la meitat del país sense senyal.

En paral·lel les xarxes socials bullen a favor de la llibertat d'expressió i #sensesenyal esdevé el trend topic principal a nivell de l'estat espanyol. Mentrestant la gent d'Anonymous ha fet caure desenes de pàgines web d'institucions i càrrecs favorables a l'apagada de TV3, com la de Francisco Camps o el Govern Valencià, per citar-ne un parell.

TOT TÉ EL SEU MOMENT

2011-01-23T01:57:00.005+01:00

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.

Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.

Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.

Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.

Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.

Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.

Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

Cohèlet 3, 1-8

Fotos a partir de l'obra de carrer de Marina Maas, a Barcelona

BAR BOADA, DIPLOMA AL MÈRIT CULTURAL

2010-12-16T22:13:00.008+01:00

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.

El 21 de gener l'Ajuntament de Tarragona va atorgar el Diploma al Mèrit Cultural al bar del meu pare.

El Bar Boada, o Casa Boada, va obrir les seves portes l’any 1947. L’edifici fou construït pels meus avis Salvador Boada Calbó i Victòria Pascual Castellnou, iniciadors d'aquest negoci familiar. En la gènesi de l’establiment s’hi despatxava vi de Nulles a dojo i entrepans de sèpia, llonganissa, sardines, truites d’espinacs, fesols i d’altres viandes. El menú habitual era un entrepà acompanyat de vi, cervesa o la gamma de begudes locals de la casa Blandinieres, com ara el fruitam o –quan hi havia futbol– el suau. Traspassada Victòria Pascual, Salvador es va casar amb Pilar Cabré i Budí, qui va treballar també al negoci familiar, on ja des de petit hi ajudava mon pare, que ha estat la persona que ha donat un gir més singular a aquest establiment.

Des de sempre la Casa Boada ha estat un d’aquells indrets amarats de tarragonisme, esdevenint un lloc adient on hi poden coincidir cruspint-se un entrepà persones d’origen i professió molt diversa.

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.

Ja durant els primers anys va estar freqüentada per jugadors de Nàstic, com ara Virgili o l’hongarès Peter Ilku, qui va viure al segon pis de l’edifici. L’atleta José Forcadell, l’entranyable Campeón, participava habitualment en desenfadades tertúlies en aquest establiment. D’altres clients habituals d’aquesta primera època han estat els músics Josep Maria Malato Ruiz, el contrabaixista Bofarull “Bufa”, Francisco Escolà Balaguero o Javier Yoldi Etayo, qui havia fet arranjaments pel mític cantant cubà Antonio Machín.

Al llarg de la seva vida el tascaman Boada ha fet uns tres-cents còctels populars, afició que va començar els anys 70, època en la que cal destacar els còctels “Altafulla oro de playa”, “Prades sabor de roble” i “Cambrils sabor de mar”, aquest qualificat l’any 1971 com a còctel més gran del món per l’agència portuguesa de notícies ANI.

Foto: Savior1980. Sota llicència Creative Commons.

Durant una trentena d’anys consecutius va crear el còctel de Sant Roc, al conegut carrer del Cós del Bou. També ha dut a terme còctels a diferents carrers i barris, com el del Miracle o Maria Cristina i per a entitats tarragonines de tot tipus, com ara Mediterrània o l’Ateneu de Tarragona. Dins les festes de Santa Tecla des de fa ja molta anys fa el còctel de la Mercè i durant les festes del 2008 va crear l’anomenat “Rotet de Santa Tecla”, que ha esdevingut un genuí beuratge tarragoní. Durant la recuperació i primers anys de les festes del Carnestoltes va crear la també popular sagnía de Carnestoltes, distribuïda a totes les comparses, de fet la Casa Boada va ser un dels indrets on es va gestar la recuperació d’aquesta festivitat. Eduard Boada ha estat distingit amb centenars de condecoracions, destacant a nivell tarragoní la de Boter d’Honor del Carnaval, i ara el Diploma al Mèrit Cultural..

Fruit de la seva experiència al front de la Casa Boada, mon pare ha creat centenars de receptes que tenen com a base l’entrepà i també multitud de fórmules magistrals que dins del món de la cocteleria es poden situar a la primera línia de la innovació. Cal destacar l’entrepà amb truita de patates xips, curiosa truita que amb posterioritat ha estat també elaborada per Ferran Adrià.

MN. FRANQUET I ELS FULLS HISTÒRICS DE MONT-ROIG

2010-11-27T20:52:00.000+01:00

Aquest llibre és una primera aproximació a la trajectòria de Mn. Josep Maria Franquet i Muntané (Falset, 1910 - Mont-roig del Camp, 1971) i ens presenta el seu mecanoscrit Fulls històrics de Mont-roig, editat amb caràcter divulgatiu l'any 1967.

És un llibre senzill sobre un capellà de poble. Lluís M. Moncunill Cirac, en el pròleg, diu: "La figura del capellà de poble ha inspirat diversos autors que, des de facetes diferents, han creat una hagiografia i una literatura que plasmen perfils ben diversificats d’aquest home que tenia l’encàrrec de dirigir la vida d’una parròquia passant moltes vegades d’un poble a un altre successivament."

Compra el llibre online

Informació sobre la presentació del llibre a Mont-roig

L'AIGUA I LA GENT

2010-10-28T16:27:00.000+02:00

L'aigua i la gent: Aspectes de l'Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII és un estudi inèdit del manuscrit titulat Llibre de las Ordinacions del Reparti/ment de las tandas de la aigua de la / horta de Vila de Montrroig, y decret / de sa Illustrissima del Any 1703.

El document objecte de l'estudi és propietat de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp des de l’any 2008. El vell manuscrit fou localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central de Tremp. A partir d’aquí contactà amb Esther Bargalló, directora de Ressò Mont-rogenc i posteriorment en Miquel Anguera, primer tinent d’alcalde de Mont-roig, es desplaçà a Tremp per tal d’adquirir-lo per al municipi.

L'aigua i la gent: Aspectes de l'Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII va ser mereixedor del premi d'assaig Vila de Mont-roig del Camp, atorgat en un sobri acte a la Casa de Cultura Agustí Sardà el 21 d'abril de 2008.

El jurat estava format per Dolors Garriga, Montserrat Gibert, Dolors Oliva i Tomàs Queralt.

NOTES PER A LA HISTÒRIA DE LES CONFRARIES DE MONT-ROIG DEL CAMP

2010-10-23T18:34:00.000+02:00

Aquest llibre ens ajuda a endinsar-nos a la història de les confraries de Mont-roig del Camp, però també apunta cap a altres direccions. En primer lloc, la de posar sobre la taula els noms dels protagonistes d'aquesta història, de manera que es facilitarà la recerca genealògica. En segon lloc, també s'ofereix informació sobre costums i pràctiques que es duien a terme a Mont-roig, algunes de les quals resten en l'oblit, com ara el ball de l'almorratxa, les enramades, les cançons de pandero i els esquellots.

Prologat per Manuel Maria Fuentes i Gasó.

Compra el llibre online: Ona.

MONT-ROIG DEL CAMP: GOIGS I ERMITES

2010-10-23T16:51:00.000+02:00

Aquest és un llibre que parla de goigs, però també de Mont-roig del Camp i de la Mare de Déu de la Roca. Hi he volgut recollir les advocacions de les ermites d’aquest poble, en què Joan Miró es va amarar de la força de la terra, i al seu torn, presentar-nos la bibliografia gogística mont-rogenca. Mont-roig del Camp: goigs i ermites és un llibre per a les persones interessades en el món dels goigs i en el poble i les ermites de Mont-roig del Camp, en la mesura que dóna a conèixer un episodi de la història religiosa més popular d’aquest poble del Camp de Tarragona.

Prologat per Joan Roig i Montserrat.

Compra el llibre online: Cossetània - Ona

LA CARTA DE POBLACIÓ DE MONT-ROIG DEL CAMP

2010-10-22T23:41:00.000+02:00

Aquesta publicació transcriu la conferència que vaig fer a l'antic cinema Martí, amb motiu dels 825 anys de l'atorgament de la carta de Població de Mont-roig del Camp, organitzada per l'Ajuntament dintre de la Festa Major de Sant Miquel.

Inclou una breu cronologia del segle VIII al segle XII i una aproximació a la Carta de població de Mont-roig, document jurídic del 1180 pel qual l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls, juntament amb el rei Alfons I, el noble Bertran de Castellet i la seva esposa Guillema, fomenten la permanència dels habitants de Mont-roig fixant-ne les condicions bàsiques.

Editat per l'Ajuntament de Mont-roig del Camp

SOCORREU EL QUI US INVOCA

2010-10-22T20:54:00.000+02:00

Mn. Joan Roig i Montserrat el presentà el 10 de juny de 2010 a la Casa de Cultura Agustí Sardà, de Mont-roig. Un presentador de luxe per a un llibre imprescindible en tota bona biblioteca mont-rogenca.

ARTISTA D'ENTREPANS

2010-10-22T15:46:00.000+02:00

Reportatge d'Aida Teston i Montse Jaraba fet per Tinet "Eduard Boada, artista d'entrepans".

FAR DEL FANGAR

2010-09-04T10:42:00.005+02:00

Els fars, amb la seva llengua de foc, fan néixer idees i rampells. I aquest renovat far del Fangar, hereu de vells resistents -i resistent alhora- ens ho demostra.

UN TRIPLE TRENC D'ALBES

2010-08-24T15:59:00.000+02:00

«What the Thrush Said», de John Keats de blocsdelletres a Vimeo. Walter Forth (veu), Josep Porcar (versió catalana i muntatge audiovisual).

ERA DE CASTELLÓ (VANDELLÒS)

2010-06-27T16:50:00.000+02:00

Les eres no sempre han aconseguit perviure com a testimoni del poble. Ahir protagonistes de l'art del batre i avui batudes per espuris progressos. Davant la Masia de Castelló en sobreviu una -d'era- qui sap si en etern maridatge amb la lluna i el sol.

SOU TERRA, SOU POBLE

2010-05-25T23:04:00.003+02:00

Cartell del recital poètic del 25 de maig de 2010

TOCAR EL CEL

2010-04-30T10:40:00.000+02:00

«Otro cielo», de Mario Benedetti from blocsdelletres on Vimeo. Mario Benedetti (veu), Constantine Orbelian (música), Edvard Brun (seqüències originals), Josep Porcar (muntatge audiovisual).

El 19 de maig de 2009 moria Mario Benedetti. Qui sap si ell l'haurà tocat, el cel.

LIMITE, SCAMBIO, SEGNO

2010-04-28T22:49:00.002+02:00

L'exposició "Limite, scambio, segno" escalfa motors. S'inaugura a Portogruaro (Venècia) aquest 8 de maig.

Finalment exposaré el meu treball a les vitrines de Coassin Argenti acompanyat dels treballs de Giovanni i Renata Strada i de Laura Cristin, tot un petit honor.

Gràcies a la gent de Rizoo pel seu esforç!

SAMARANCH A CAL SASTRE

2010-04-22T22:44:00.005+02:00

José Maria Fontana (1911-1984) ens parlà de Juan Antonio Samaranch desvetllant una curiosa anècdota al voltant de la seva fugida de la Catalunya republicana. Va cridar-me l’atenció quan vaig llegir el seu llibre Los catalanes en la guerra de España i ara la rescato per a l'ocasió... del paper vell a la pantalla de l'ordinador. Aquí van les paraules d’aquest conegut falangista reusenc:

“A los catalanes nos gusta hacer las cosas con propiedad, como es debido; pero nunca pude pensar que alguien llegara al extremo de vestirse, o disfrazarse, de fugitivo. Confieso que me equivoqué, pues durante nuestra estancia en la estación marítima, agazapados en cualquier rincón y con el corazón en un puño por los interminables trámites y consiguienets riesgos, vi aparecer un buen amigo que entraba cautelosamente, mirando a derecha e izquierda, con una gorra hundida hasta las orejas, con gafas de sol y una bufanda que le obstruía hasta la respiración por las fosas nasales. Esto es, con el más acabado disfraz de fugitivo que imaginarse puede. Aunque, en este aspecto, quien batió el record fué Juan Antonio Samaranch, entonces un muchacho, ataviado, por encargo de su madre al sastre de la casa, con un traje “especial para huídas”, apto para el frío, ligero, no obstante, por si apretaba el calor; tan holgado que permitiera dormir vestido, con bolsillos donde poder llevar comida, etc., etc. En fin, algo digno de haber sido patentado!”

Foto: Vilaweb.

LIMITE, SCAMBIO, SEGNO

2010-04-10T18:12:00.005+02:00

El treball que he titolat "Il fiume Lemene" s'exposarà a partir del 8 de maig de 2010 al centre històric de Portogruaro (Venècia), dins de la mostra "Limite, scambio, segno". Ho organitzen Rizoo Group, Regione dil Veneto, Provincia di Venezia, MiBAC, Pro Loco di Portogruaro i Comune di Portogruaro.

LA LLUM

2010-04-04T00:00:00.006+02:00

El foc i l'aigua, com a símbols de renovació, obren pas a la llum; trencant la foscor.

JOAN CARRANZA

2010-01-23T12:54:00.005+01:00

Hi ha persones d’aquelles que són presents en tots nosaltres, persones que són exemples dels necessaris contrapunts a tanta covardia i renúncia. A les comarques centrals del país, en concret a la Ribera d’Ebre, de noms n’hi ha a cabassos... som naltros, som naltres, som nosaltres, som Joan Carranza i Mn. Miquel Redorat, que diumenge sortiran al carrer afegint-se a aquesta riuada de dignitat que és el Poble.

Joan Carranza, a les pàgines d’Aventurers i solidaris, el primer llibre d’entrevistes de Xavier Joanpere editat el 1997, ens en parla de l’origen tot plegat... i diu “jo vivia en un poble, Ascó, on mai no havia passat res. Un bon dia es va comentar d’instal·lar-hi una fàbrica de xocolata, que és el que ens van dir els primers de FECSA que van visitar-nos. Però nosaltres no volíem ser xocolaters! Al final la fàbrica de xocolata va arribar a ser una central nuclear!”.

Avui hi ha qui vol instal·lar a Ascó un cementiri per a les deixalles de tantes i tantes fàbriques de xocolata. Però és què la Ribera d’Ebre de Carmel Biarnés i Artur Bladé encara és ben viva malgrat xocolaters i venedors d’esperances. A més, des de l’abril de 1997, data de la mort de Joan Carranza, qui mai va deixar de ser Poble, ell és en nosaltres.

Sant Antoni mos guardo dels xocolaters!

Enllaços interessants: Blog de Jordi Martí, Blog d'Emigdi Subirats i Ecodiari.

L'Andreu Carranza, encertant-la!

120 ANYS DE TORRE EIFFEL

2009-12-27T21:23:00.000+01:00

L'any 1909 Jacint Salvadó i Aragonès realitza el seu primer viatge a París, mentrestant Louis Blériot travessa el canal de la Mànega i a la torre Eiffel, Victor Colin i Maurice Jeance hi realitzen els primers assaigs de telèfon sense fils.

Avui el telèfon sense fils el portem a la butxaca, el canal de la Mànega el podem creuar en tren i Jacint Salvadó ens somriu a través dels seus "quadrus".
Tot té el seu moment, i mentrestant la torre Eiffel fa 120 anys.

Foto de Rita Crane

La torre Eiffel en quatre enllaços:
Informació general
Web oficial (dossiers i "Tout savoir sur la Tour Eiffel")
Alexandre Gustave Eiffel
Fotografies

L'ÒMNIUM

2009-12-10T23:47:00.001+01:00

BARCELONA EN COLORS

2009-11-09T22:44:00.000+01:00

La recepta és clara: Fer-se amb el darrer Cd de Gerard Quintana i anar combinant la seva escolta amb la lectura del Sociedades movedizas, de Manuel Delgado.

I passejar, passejar molt... a l'estil de Robert Walser. Mentrestant, anar comparant aquesta Barcelona en colors amb una en blanc i negre.

I buscar, continuar buscant.

VÍDEO DEL DIVENDRES

2009-10-30T00:25:00.003+01:00

Vídeo del programa Divendres, 28/10/09.

Foto i vídeo extrets del blog "Peran pels llocs".

Grup del Facebook.

UNA PUNTA DE MAGNÈSIA

2009-09-25T00:24:00.001+02:00

Se'm fa difícil parlar d'aquestes festes de Santa Tecla que deixem enrere, i moltes són les instantànies i rostres a retenir.

Però si parlem de la tarda del dia de la Mercè cal destacar el "Rotet de Santa Tecla", una iniciativa parida des de la sensibilitat i el bon rollo que he descobert enguany, i en la qual he assaborit poesies, músiques i d'altres rareses; tot remullat amb un bon còctel enriquit amb fulles d'olivera, avellanes i una punta de magnèsia.

LA PRIMAVERA ENS PORTARÀ FLORS

2009-07-25T00:34:00.013+02:00

En Francesc Ribera cantant "Al banderer de la pau", dels Esquirols, en finalitzar el funeral de Lluís Maria Xirinacs.

Encara ara recordo el darrer concert dels Esquirols a Mont-roig, amb un públic enfervorit -fidel- que va acabar provocant una exitosa fugida del grup, poliesportiu enllà després de bisos i bisos. I també recordo el darrer cop que vaig veure en Xirinacs, allunyant-se -alt i ferm- de la plaça Imperial Tàrraco. Era un 3 d'abril de 2006: ara ell és amb nosaltres.

PAM 2008-2011

2009-06-14T21:44:00.002+02:00

A Mont-roig cal valorar com a una eina interessant el Pla d'Acció Municipal 2008-2011, especialment pels petits i grans flaixos que ens aporta aquest document.

L'edició de les obres guanyadores del veterà concurs literari Vila de Mont-roig -amb 28 anys de vida- és un d'aquests petits flaixos, ja que aquesta és una de les actuacions més novedoses que en matèria de cultura recull l'esmentat document municipal.

L'anar posant a l'abast del poble aquest material és una bona pensada.

LÉO DELIBES

2009-06-13T00:57:00.007+02:00

Anna Netrebko i Elīna Garanča cantant el duet de les flors "Vians Malika" de l'òpera Lakmé de Léo Delibes.

Moltes gràcies, Roser!

MANOLO DE LA ROSA

2009-05-24T23:57:00.005+02:00

L'Institut Cubà de la Ràdio i Televisíó acaba de concedir la distinció "Artista de Mérito" a Manolo de la Rosa, periodista amb una experiència a les esquenes de 46 anys treballant en televisió, però sobretot en ràdio internacional. Radio Moscú Internacional, Radio Habana Cuba i Radio Rebelde son tres emissores emblemàtiques, i Manolo de la Rosa ha estat vinculat a les tres. Aquest post és -senzillament- per a felicitar-lo per la seva tasca i donar-li les gràcies per la seva amistat.

A la foto, amb Pedro Martínez Pírez i Manolo de la Rosa, sortint de casa seva.

SUBMERGITS I SUBMERGIDES EN LA FOSCOR

2009-05-05T16:15:00.000+02:00

Deuria ser l’any 1987 quan vaig conèixer a la Teresa Abelló, una dona insubornable, ferma i entranyable. Vivia al tarragoní carrer d’en Granada i era de Gratallops. La Teresa –avui traspassada– va posar-me en contacte amb el món del mail art, doncs en César Reglero li havia encomanat aquesta passió.

Amb el temps he anat participant en algunes convocatòries de mail art. Remenant per internet he pogut rescatar la imatge del treball “Submergits i submergides en la foscor”, de l’any 2001.

Amb aquest treball vaig participar en la convocatòria Identitat i globalització, un projecte desenvolupat per AUMA-GOM@ per al Saló Digital de la VII Bienal Internacional de Pintura de Cuenca (Equador), del 2 de novembre de 2001 al 15 de gener de 2002.

Està fet a partir d’intervenir un mapamundi que representa tot el planeta a les fosques, creant etiquetes de bossetes de te que es barrejen amb una mostra d'etiquetes genuïnes procedents de diferents països.

EL COLOR DELS PIGMENTS

2009-04-07T15:25:00.009+02:00

Josep Maria Franquet era conscient de la importància que tenien per a Mont-roig els frescs de Jaume Minguell i estava orgullós de la gran ressonància que tenien fora vila.

No és casualitat que els frescs mont-rogencs de Jaume Minguell hagin estat els escollits per a il·lustrar les invitacions de les exposicions que ben aviat s'inauguraran al voltant de les pintures al fresc del genial artista targarí i del seu fill, el muralista Josep Minguell.

Informació sobre les exposicions:

-Museu de Lleida: diocesà i comarcal DEL PAPER AL MUR Del 15 d’abril al 15 de juny
-Museu Comarcal de l’Urgell - Tàrrega EL COLOR DELS PIGMENTS Del 15 d’abril al 24 de maig -Museu Comarcal de la Noguera - Balaguer PINTURA MURAL I REPRESENTACIÓ Del 17 d’abril al 31 de maig
-Fundació privada Guillem Viladot - Agramunt UN PAISATGE: L´URGELL Del 26 d’abril al 30 de maig
-Cal Talaveró - Verdú DE LA PINTURA DE CAVALLET A LA PINTURA MURAL Del 4 al 30 d’abril

PRESENTACIÓ

2009-02-17T17:51:00.004+01:00

Properament postejaré una mica més d'informació sobre aquest treball, en tot cas avui vull compartir amb valtrus el cartell que ha dissenyat la Marta Arellano.

EFECTE DÒMINO

2009-01-30T16:33:00.000+01:00

Efecte dòmino d'U_mä, una formació polièdrica, des de la seva senzillesa, des de la bellesa del seu treball.

TERRA ENDINS

2009-01-28T22:40:00.000+01:00

Terra endins, de Relk. Text: Jordi Bilbeny. Música: Joan Vallcorba. Veu i coros: Maira Comalat. Violoncel: Montse Majó. Bateria i percussions: Coqui Castells. Piano, teclat i programacions: Joan Vallcorba. + Lletra

LA MUIXERANGA

2009-01-23T21:19:00.002+01:00

Gran Colla de Xirimites i Percussió, amb tots els dolçainers i tabaleters participants en el 2n Certamen d'Altea, l'any 2006. Dirigida per Antoni de la Asunción. Senzillament, impressionant.

AL CEL, PELS ENTREPANS

2009-01-12T00:09:00.001+01:00

Darrerament les sorpreses virtuals m'han arribat via Facebook, el famós llibre de cares. I una d'aquestes sorpreses, que no l'única, ha estat descobrir el grup "Jo també he menjat un entrepà de Can Boada"... actualment amb 1.125 membres.

La foto d'aquí al costat i el text d'aquí baix els he tret d'aquesta iniciativa facebookera no apta per a persones atrafegades. M'ha agradat la referència celestial lligada amb els entrepans del meu pare...: "Entrepà no se si és la millor paraula per descriure les creacions meravelloses del respectat senyor Boada, que encara que sigui un jubilat que podria estar retirat a caseta, segueix al peu del canó dia rere dia per fer que la nostra boca pugi al cel per uns instants."

SENSE PARAULES

2009-01-04T17:05:00.002+01:00

Procedència de la imatge

BATISCAFO KATIUSKAS

2008-12-12T16:04:00.001+01:00

Antònia Font

DIVISA

2008-11-03T23:40:00.002+01:00

Fem l´escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l´escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l´escamot dels soldats d´avantguarda:
el primer bes que se´ns doni als primers.

Joan Salvat-Papasseit (1894 - 1924)

PIRATES, TEATRE I VIDEOCLIPS

2008-09-28T23:54:00.007+02:00

Amb puntualitat suïssa (qui sap si britànica), ha arrencat la representació de la darrera obra de teatre d’Els Xuts, dirigida per l’Òscar Aragonès. L’obra interpreta lliurement un aspecte dels segrestos duts a terme a Mont-roig, després de que vuit galeres sarraïnes desembarquessin a la desembocadura de Rifà comandades pel pirata Oxalí. Corria l’any 1558.

Feia anys que no participava en una obra de teatre, i fent memòria la darrera intervenció que vaig fer en quelcom similar deuria ser l’any 1994, fent d’extra en un vídeoclip musical. En concret, la meva feina va consistir en simular una conversa a la barra d’un bar mentre els components del grup mallorquí Ocults desgranaven el seu èxit Hola Pilar. Avui, en canvi, m’he posat en el paper d’un antic conseller, i sobretot... m’ho he passat bé veient com és això del teatre des de dins, des de la pràctica.

BOLS MANDARINE

2008-09-23T21:44:00.001+02:00

El final del dinar de Santa Tecla ha estat realment espectacular... Com per art de màgia, de la més clàssica, ha aparegut una ampolla de licor de mandarina de l'antiga casa Bols de Tarragona; deixant en segon terme el Chartreuse, tant en boca de tothom durant aquestes dates.

I per acompanyar-ho... uns Toronto Clásicos, fantàstics bombons veneçolans de xocolata i avellana de la casa Savoy!

I és que a Tarragona, és festa major.

AQUÍ M'HE FET GRAN

2008-09-20T01:02:00.003+02:00

A voltes la tendresa d'un poble pren forma, i a Mont-roig ho ha fet en forma de sopar... d'un multitudinari sopar. Josep Maria Alegret, després de vuit anys, es despedeix de Mont-roig per marxar al Priorat: "Aquí m'he fet gran i aquí m'heu ajudat" ha dit, acompanyat d'unes tres-centes persones que han omplert el poliesportiu mont-rogenc.

ELS GOIGS DE JOAN ROIG I MONTSERRAT

2008-09-09T01:29:00.000+02:00

Els goigs del poeta i gogista Mn. Joan Roig i Montserrat és el títol del volum que acaba de presentar Joan Bauçà i Barceló. Són 255 pàgines editades per Gogistes Tarragonins i carregades del saber fer de Joan Roig i Montserrat (Felanitx, 1940), en aquest cas en l'àmbit gogístic.

El llibre, prologat per Albert Manent, aplega la producció gogística de Joan Roig fins l'any 2005. Esdevé una aportació de primer ordre per als estudiosos dels goigs i la religiositat més popular. Però sobretot esdevé una ferma porta d'entrada al món gogístic per a tothom qui vulgui endinsar-s'hi; per a tothom qui vugui iniciar un camí que el portarà a seguir pistes que el duran força més lluny de l'imaginable: tant en l'horitzontal, com en el vertical.

Foto: Presentació a la sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona. 8 de setembre de 2008.
Per ordre: Joan Bauçà i Barceló, Jaume Pujol i Balcells, Josep Poblet i Tous, Carles Baches i Pla i Joan Roig i Montserrat.

VIE D'OC

2008-09-06T00:20:00.001+02:00

Vie d'Oc des Hauts de Savoie és el nom d'aquest llebrer i la foto és de moments abans de la seva participació en el premi Azum Antiquites de Banyeres de Luchon, el 16 d'agost.

Al "Cynodrome de Luchon" Vie d'Oc i la resta de llebrers hi acudiren acompanyats dels seus amos. Un ambient intermitentment assolejat, cordial i de respecte vers els atlètics cans n'era la nota dominant.

Guerard Jean és l'amo del gos i ja abans de la cursa va cridar-me l'atenció la seva tendresa vers aquest ferm llebrer nascut el 28 de febrer de 2004.

Vie d'Oc guanyà, i jo vaig apostar per ell.

LES CANÇONS TEL·LÚRIQUES

2008-08-07T00:15:00.002+02:00

Roger Mas

PER DIR-VOS LES VERITATS...

2008-07-28T10:12:00.003+02:00

Desconec si la mítica bossa “Montreal” del Jordi Sierra encara existeix... he volgut buscar una fotografia similar però no l’he trobada. I el que més s’hi acosta és la que he utilitzat per il•lustrar aquest post, amb color i logos diferents. La bossa “Montreal”, tot un clàssic en les sortides del Ball de Diables de Tarragona, era capaç de mantenir a la temperatura ideal els brevatges tonificants, força emprats per a poder enfrontar-se amb un mínim d’hidratació a l’art de tirar carretilles. I tot això quan no existia la civada transgènica...

He pensat en això arran d’una carta que m’ha fet molta il•lusió rebre, i que parla dels 25 anys del primer assaig-actuació del Ball de Diables de Tarragona. Va ser un onze d’agost de 1984 quan una colla d’intrèpids van enllaçar amb molts segles de tradició tot refent un fil verd, diabòlic i fester que es perd en la història de Tarragona, i que s’ha pogut documentar el 1426.

El 9 d’agost, sense el Pepito ni el Florida, però amb el pedrís del davant recordant-nos velles cites, el Ball de Diables de Tarragona actuarà a les 19:30 a la plaça de l’Espiridió. I mentrestant, en Pablo Milanés potser ens cantarà deu dies després, al Camp de Mart, allò d’“El tiempo pasa,/ nos vamos poniendo viejos.”

Años - Mercedes Sosa (amb Pablo Milanés)

"El nostre Ball de Diables ja ha tornat al carrer per dir-vos les veritats d’aquest món tan mentider." (Dels Versots)

PAU, FRUCTUÓS, TÀRRACO

2008-07-03T18:56:00.004+02:00

Pau, Fructuós i el Cristianisme Primitiu a Tarragona ha estat un congrés ben travat, engrescador. L'he pogut viure des de diverses òptiques: com a congressista i com a voluntari.

Les ponències han abordat els eixos temàtics del congrés recorrent vuit segles, a partir de diverses disciplines i escoles. Això, lligat amb la procedència geogràfica dels ponents (món llatí i anglosaxó, i en menor intensitat món oriental) era aval per un congrés de primera línia, d'aquells que -més enllà dels seus continguts- prestigien les ciutats que els acullen i les institucions que els organitzen. I així va ser.

El congrés ha estat capaç de lligar el cristianisme primitiu amb el seu context històric, i de fer-ho a partir de tres eixos: Pau, Fructuós i Tàrraco. I entre moltes altres coses, ha posat sobre la taula el debat sobre la probable vinguda de Pau a Tàrraco. I és que Tarragona mai ha deixat de ser un punt de referència per a qui vulgui estudiar els darrers anys de la vida del de Tars.

MONT-ROIG 1666: UNA HISTÒRIA NEGRA

2008-05-25T09:17:00.000+02:00

Us presento el treball inèdit que he titulat Mont-roig 1666: Una història negra. Es tracta d'una recerca centrada en els tràgics fets esdevinguts al carrer de la Coma l'estiu de 1666 i que segaren la vida de Maria Sedó.

En aquest post -però- copio i enganxo el veredicte del jurat que l'ha reconegut amb el premi d'assaig Vila de Mot-roig del Camp 2007.

Aquest és el text, extret de la pàgina web de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp:

El Poliesportiu Municipal de Mont-roig del Camp acollirà el proper 25 d’abril, a les 8 de la tarda, l’acte de lliurament dels premis del XXVIIè Concurs Literari Vila de Mont-roig del Camp 2007, al qual aquest any optaven 149 obres.Aquests guardons, convocats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, tenen per objectiu estimular la creació artística, dinamitzar l’estima pel nostre poble i fomentar la recerca de la memòria històrica i la història local de Mont-roig del Camp.

En aquesta vint-i-setena edició són deu els autors que han vist reconeguda la seva obra pel jurat del Concurs Literari Vila de Mont-roig, format per Tomàs Queralt i Brunet, M. Dolors Oliva i Solé, Marta Aragonès i Bargalló, i Dolors Garriga Espinal. El Jurat, reunit el passat 5 de febrer, va emetre el següent veredicte:

•Premi d’Assaig. Títol: Mont-roig 1666: Una història negra. Autor: Eduard Boada i Aragonès.

Accèssit:Títol: Miramar un conte Medieval. Autora: Montse Quesada Cortes.

•Premi de Prosa “Magdalena Guerrero”. Títol: La dona del mirall. Autora: Remei Romanos Madriles.

•Premi de Poesia. Títol: Per a ells. Autora: Verònica Penno.

PREMI DE NARRATIVA BREU PER A INFANTS I JOVES

•Premi infantil de 8 a 9 anys. Títol: La piràmide de les matemàtiques. Autor: Guillem Aragonès Jové.

Accèssit:Títol: El poble bonic. Autora: Àngela Rofes Manjón.
•Premi infantil de 10 a 11 anys. Títol: Vida a Àfrica. Autora: Andrés Méndez Armas.

•Premi juvenil de 12 a 13 anys. Títol: Com va desaparèixer la classe de 2n B. Autor: Ferran Larroya Paixà.
Accèssit:Títol: Death Note. Autor: Eric Da Silva Sánchez.
•Premi juvenil de 14 a 15 anys. Títol: Cor glaçat. Autora: Raquel Galofré Bofarull.

Acte central del 20è aniversari de la Biblioteca Joan Miró

L’acte de lliurament de premis s’emmarca dins de la celebració de l’aniversari de la Biblioteca Municipal de Mont-roig del Camp, ja que aquest any en fa 20 que el poble disposa d’aquest equipament, els darrers cinc dels quals també amb presència al Centre Polivalent de Miami Platja. Els assistents a la gala de lliurament dels guardons també podran gaudir de l’espectacle teatral “La Fàbrica” de Miquel Martí i Pol, portat a escena per la companyia Teatre eSseLa.

Sinopsi de l’obra ‘La fabrica’. Es tracta d’un espectacle creat a partir de textos de l’obra poètica La Fàbrica de Miquel Martí i Pol. Així, durant seixanta minuts dos actors es posaran a la pell dels treballadors de La Fàbrica per interpretar i cantar poemes de Martí i Pol. Passaran per misèries i decepcions, però també ballaran, cantaran i es divertiran. Acompanyant els poemes, un músic percussionista ambientarà l’escena tot reproduint els sons, els sorolls i els ritmes de la fàbrica, convertint-los en poemes musicats. I unes imatges projectades ens descobriran la vida en una fàbrica tèxtil: les màquines, la feina, l’encarregat, els treballadors, l’amo, les relacions humanes, la consciència social... Tot plegat, el teatre de la vida, la música de les paraules, el ritme dels sons i la poesia a La Fàbrica, de Miquel Martí i Pol.

Imatges procedents, per aquest ordre, de Libroadictos.net (The Blood of Fish, de Gustav Klimt), Ajuntament de Mont-roig del Camp (banner) i El camino incierto (Miquel Martí i Pol). Els enllaços presents al text sobre els premis no formaven part de l'original.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA

2008-05-01T08:10:00.006+02:00

Les ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon de Penyafort estan genialment integrades en la muntanya roja de la Roca, l’enclau més característic de Mont-roig del Camp, del qual el mateix poble en manlleva el topònim. La muntanya de la Roca és rica en natura, paisatge, fe, història i llegendes. Estem davant d’una zona amb restes prehistòriques dels primers pobladors, on el culte precristià a la deessa egípcia Isis ha estat documentat arqueològicament a partir d’un fragment de làpida romana.

La llegenda afirma que la primera imatge Mare de Déu de la Roca fou trobada per un pastor l’any 1153: una data amb un fort simbolisme pel que fa a la reconquesta cristiana del territori. Històricament els primers documents sobre l’ermita els trobem en testaments 1230 i 1299. La tradició diu que va existir a l’ermita un convent de monges benedictines, fet que no ha estat encara documentat. Antigament -com a mínim fins el 1825- la Mare de Déu de la Roca s’invocava per guarir les criatures trencades i se li oferia el pes de la criatura en blat.

El santuari ha sofert les incidències de diverses guerres, destacant les destrosses i profanacions sofertes durant la del francès i la civil de 1936, durant la qual la imatge fou volada amb explosius llençats des del ganzell. L’any 1940 es va reposar la imatge, que fou robada el 1979. Francesc Javaloy obrà el 1980 la imatge que es venera actualment. Estem davant d’un dels principals centres de devoció mariana de la comarca, que d’altra banda ha servit d’inspiració a diversos artistes. La festivitat se celebra el 8 de setembre.

Aquest text, que no parla ni de castells medievals ni de la festivitat del 8 de setembre com a “immemorial”, va ser el proposat per al tríptic de la ruta cultural “Un passeig per la història”.

AD INTRA

2008-04-28T16:02:00.003+02:00

Si evoco Mont-roig, ben aviat el color vermell ho impregna tot. Un vermell ben humà que acomboia el cor més enllà del temps i l'espai concrets. Un cor que, a mig camí entre l’humus nutritiu i el fruit del garrofer, bombeja espurnes blaves, verdes, grogues... carregades de vida, terra i alegria.

I d’aquest esclat de color en sorgeix un fil; un fil vermell invisible que només podem trobar dins nostre. Si som capaços d'emprendre'n la recerca.

PERQUÈ VULL

2008-02-05T23:40:00.001+01:00