14 de desembre del 2016

Ernesto Cardenal: El somiador de Solentiname

“Cristià és el mateix que dir revolucionari”

Ernesto Cardenal. Foto: Eduard Boada.
Hem pogut fer-li unes preguntes al sacerdot i poeta nicaragüenc Ernesto Cardenal, que als seus 87 anys les ha respost a peu dret. Han estat gairebé cinc minutets on hem parlat de l’home i les estrelles. Ernesto Cardenal lluità contra la dictadura de Somoza a Nicaragua, d’on va ser ministre de Cultura. Avui Ernesto Cardenal és l’ànima de la comunitat de Solentiname, arxipèlag de trenta-sis illes al sud del gran llac Nicaragua on hi viuen pintors, poetes, artesans i persones que somien en un món que sigui per a tothom. Cardenal és molt crític amb el govern que presideix Daniel Ortega i ara més que mai continua defensant la vigència de la teologia de l’alliberament, de la que n’és un dels referents.

Malgrat no és partidari d’homenatges i celebracions, ha estat nominat al Nobel de Literatura i ha rebut nombrosos premis, el darrer el Reina Sofia de poesia. 

Ernesto Cardenal és un home de lletres apassionat per la ciència, per l'evolució, l'univers en expansió, l'infinit... Es porten bé la fe i la raó?

Doncs poden portar-se bé i poden dur-se malament. En el meu cas es porten molt bé i són just una sola cosa, la raó i la fe, i la fe i la raó.

I si a fe i raó hi sumem la poesia?

Doncs és el mateix, la poesia és la fe.

D'estudiant vostè va odiar la física i ara és un apassionat de la ciència... Què ha passat?

No vaig estudiar del tot la física. Em repugnaven la física, la química i les matemàtiques. Fins després, que m'ha fascinat la ciència i la ciència m'ha portat també a Déu. Per a mi moltes vegades llegir llibres científics, de divulgació científica, és una mena de pregària que m'apropa a Déu.

En el procés que l'ha dut a escriure Cántico cósmico ha tingut la sensació de pessigar la pell de la nit?

Bé, aquest és un vers d'un dels nostres grans poetes de Nicaragua, Alfonso Cortés, que era un poeta boig, estava totalment trasbalsat i la seva poesia també és desballestada, però molt maca. En té una, la primera que va escriure després d’entrar en la bogeria, que s’anomena “La canción del espacio”, i diu... la distància que hi ha d'aquí a una estrella que mai ha existit, perquè Déu no ha arribat a pessigar tant lluny la pell de la nit. Jo repeteixo només aquestes línies d'Alfonso Cortés. Doncs no sabem fins on arriba Déu amb les seves pessigades. (somriu)

Si tinguéssim més present que som estrelles, persones formades amb pols d'estrelles... canviaríem en alguna cosa?

Sabem que venim de les estrelles, que els nostres cossos van ser formats en els estels, i no només els nostres cossos. També el cos de Crist, i això és el més interessant de tot. També Ell és pols d'estrelles i ha ressuscitat.

Tornant al nostre planeta... quan va ser l'últim cop que va parlar amb Pere Casaldàliga.

L'última vegada va ser quan teníem la revolució, abans que la perdéssim, quan ell arribava molt a Nicaragua. Una vegada que ell va estar dinant a casa meva, potser va ser el darrer cop. Ja després que vam perdre la revolució ell no ha tornat a Nicaragua ni té perquè tornar. Ens escrivim, ara m'ha escrit felicitant-me pel premi Reina Sofia però ell no ha tornat a Nicaragua, i fa bé de no tornar-hi.

El seu poemari Salmos va ser trobat a la prelatura de Pere Casaldàliga per la policia militar. No només a Brasil va ser prohibit Salmos. Queda lluny aquella època?

Ja això queda molt lluny, però sempre és bo recordar-ho. Aquest poema el vaig escriure perquè em van demanar un pròleg per a un llibre de poemes d'ell i em va semblar que era millor fer un poema que un pròleg.

Podem establir un paral·lelisme entre els cristians que deslliguen el missatge evangèlic de Jesús del seu nucli, que és l'amor, i els revolucionaris que desvinculen la revolució de l'amor?

És el mateix. Revolucionari és el mateix que dir cristià, o cristià és el mateix que dir revolucionari. I els que traeixen la revolució o el cristianisme són els mateixos traïdors. 

Acaba en aquest món la revolució?

Per als que creiem en una vida després de la mort no acaba en aquest món la revolució.

Entrevista publicada originalnemt a El Jornal.